Docents excel·lents: Avui, Alejandro Pastor

“Un ensenyament de qualitat sense el món clàssic és molt complicat de vendre”

Alejandro és un apassionat de la cultura clàssica a la qual defensa a capa i espasa per considerar-les essencials per a la formació humana, personal i cultural de tots els alumnes. El millor de tot, és que sap traslladar aquesta passió a l’aula portant a terme multitud de projectes, d’entre els quals, 5 han obtingut el premi Ulises a la Innovació Educativa per al Llatí, Grec i Cultura Clàssica. Felicitats!

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?
Recordo que de petit, quan el meu germà començava a escriure (cap als cinc o sis anys –jo en tinc dos més que ell-), li feia dictats i m’enfadava perquè no separava les paraules. M’ho vaig agafar amb molt poca paciència.

Més endavant, amb 16 anys, acabat el 3r de BUP, per tal de guanyar-me uns calés a l’estiu, vaig començar a donar classes particulars de Llatí i no em va anar gens malament: tenia a tres alumnes i van aprovar les tres. En els anys posteriors, sempre, tant a l’institut com a la universitat, vaig donar classes particulars a alumnes des de 2n de BUP fins a 1r de Filologia, tant a Les Palmes, que és d’on soc, com a Sevilla, on vaig acabar la carrera.

Aviat li vaig agafar gust a això d’ensenyar fins al punt de plantejar-m’ho com a sortida laboral.

A dia d’avui, fa disset anys que estic al meu centre i m’agrada molt portar propostes als meus alumnes, tant de continguts teòrics, com de projectes, presentar-los a concursos, organitzar activitats en el centre, visites extraescolars i fins i tot portar-los de viatge: el juny de 2008 vam anar tres dies a Mèrida i el febrer de 2020, sis dies a Grècia.

A quin nivell educatiu estàs? Infantil, Primària, Secundària… i quines matèries imparteixes.
Faig classe de Grec, Llatí i Cultura Clàssica a 3r i 4t d’ESO i a 1r i 2n de Batxillerat d’Humanitats. Algun cop he fet classes de Llengua i Literatura, però la meva formació és clàssica.

Que recordes dels teus primers temps com a docent?
Jo venia de la meva experiència de quan estudiava BUP i COU, amb altres exigències, altres ritmes, altres nivells i arribava a l’ESO i al Batxillerat actual amb grans plans, molts de semblants a quan jo estudiava, però, a poc a poc, he tingut, com tots, que anar adaptant-me a les circumstàncies actuals: plans d’estudis cada cop menys exigents, currículums amb continguts cada cop més reduïts, programacions didàctiques i tràmits burocràtics cada cop més complexes, procediments d’avaluació que no només inclouen els continguts acadèmics, sinó també el desenvolupament de competències…

I referent a aquest darrer aspecte, he de reconèixer que no estic en total desacord, ja que avaluar el resultat i no els procediments és com fer senderisme amb l’enfocament posat en el punt d’arribada sense gaudir del paisatge.

Has tingut algun moment “terra traga’m” a l’escola?
Sí, és clar, qui no? Però vaig sortir del pas ben airós, per la porta gran. Tenia un examen a Batxillerat (els imparteixo dues assignatures, per la qual cosa aquell dia, normalment els veig dues hores) i ho havia oblidat completament. Vaig entrar a classe, estaven tots asseguts, amb les taules separades, repassant i, tan bon punt vaig entrar, em pregunten: “És fàcil?”. I jo sense perdre la compostura: “Si has estudiat, sí. Però no el farem ara. Ho deixarem per després, que és a darrera hora i, si necessiteu una mica més de temps, ens quedarem i l’acabeu amb calma”. M’ho van agrair.

Imagina’t la meva hora del pati rescatant exàmens anteriors i adaptant-los.

Quina tècnica infal·lible fas servir a l’aula per mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?
Entenc que si feu aquesta pregunta és perquè se sap que de vegades és complicat mantenir un clima propici per fer la classe.

No crec que existeixin tècniques infal·libles. Cadascú té els seus recursos. A mi em sol funcionar entrar a classe, asseure’m, callar i esperar que hi hagi silenci. Ells, d’ençà que em veuen, comencen a callar. D’altres vegades, no sempre, m’espero a la porta a què estiguin tots asseguts i callats per entrar jo.

En els casos més complicats es fan servir altres recursos, com el tutor i les famílies.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?
Avui en dia en els centres educatius (professors i alumnes) tenim més recursos per a la nostra tasca diària. Les noves tecnologies, almenys des de la meva experiència, no serveixen per a reinventar l’educació ni la pedagogia, només ens donen més possibilitats i amplien els recursos i les eines que podem fer servir a classe. Això és genial, perquè passem de veure una foto en un llibre a poder veure milers de fotos des de diferents perspectives, panoràmiques, 3D, vídeos i una xerrada d’un expert que dona milers de detalls de qualsevol tema.

Jo no tinc inconvenient en què facin servir mòbils, tauletes o portàtils a l’hora de treballar projectes o consultar el manual de l’assignatura a classe. De fet, en algunes matèries els hi dic que si no volen imprimir el manual, poden descarregar-lo i seguir-lo des del dispositiu que tinguin. A Batxillerat, per exemple, aquest any ja hi ha alumnes que treballen els textos o prenen apunts directament a les seves tauletes.

Si la tecnologia serveix com a suport, serà benvinguda; si es fa servir per finalitats diferents de les acadèmiques, òbviament no se’ls deixa fer servir i s’aplica el protocol que té el centre o que dicta l’administració.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne? I el més divertit?
Hi ha comentaris que fa molta alegria escoltar: “Que ràpid m’ha passat l’hora!”, “L’any que ve torno a agafar aquesta assignatura si la fas tu”. Hi ha hagut alumnes que se n’han anat de viatge i m’han portat algun record o m’han enviat fotos o m’han etiquetat a xarxes socials. D’altres m’han demanat alguna presentació en diapositiva que he fet servir per a la classe.

Fa uns quatre anys tenia una classe amb 3r d’ESO en hora extra (de 14:30 a 15:25), una hora que, havent entrat a les 8:30 del matí, es fa molt pesada. Hi havia dies que els havia de dir, literalment, que se n’anessin perquè eren les 15:40 i seguien fent la feina o el projecte que estàvem treballant.

I sobre el que és bonic i divertit, l’altre dia, un alumne de 3r d’ESO em va dir “papa”. Es va posar vermell.

És que són tantes coses. Però si que recordo comentaris amb els quals em vaig haver d’aguantar el riure a classe: “És que es nota que tú no saps el que és estudiar-se les declinacions” o “Ets superinjust, perquè poses els exàmens al nivell dels que estudien. Als altres no ens dones cap oportunitat”. Ocurrències d’aquesta mena, quasi cada dia.

A banda d’això que no només són tres anècdotes de les mil·lers del treball diari, sí que hem passat altres moments divertits a classe, preparant algun projecte o gravant algun vídeo per al nostre canal de YouTube. D’alguns vídeos les preses falses ocupen més que el vídeo mateix.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?
No sé si són moltes o no, sincerament. El que sí que sé és que els docents, a més de les hores de treball en el centre, la formació, les reunions… A casa fem a més moltes més hores que ningú veu: fer programacions i memòries, muntar i corregir exàmens, preparar classes, exercicis, dinàmiques, elaborar i avaluar projectes, actualitzar blogs, webs, canals de YouTube, xarxes socials… I, per descomptat, navegar molt per Internet buscant i analitzant mil·lers de recursos de diferents tipus que ens ajudin en el nostre treball diari dins de l’aula.

Si féssim números, al final, aquest mes de més que tenim a l’estiu, l’hem treballat de manera prorratejada durant tot el curs. I, és més, molts cops a l’estiu tots hem hagut de preparar alguna assignatura nova o donar una ullada al llibre que el departament o l’editorial ha decidit canviar o tan sols posar-nos al dia amb les noves tecnologies i practicar el que hem après en algun curs de formació. Per la meva part, les hores estan treballades.

Parlan’s de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els principals reptes als quals heu de fer front els docents?
Val veure com ens canvien les lleis educatives cada quatre anys? Canviem de tema.

La resposta és molt complicada, perquè la visió de l’educació canvia d’una persona a l’altra. Avui en dia coexisteixen infinitat de corrents educatius, des dels més tradicionals i conservadors fins als més moderns i uns pretenen excloure i fins i tot demonitzar els altres.

El repte és no caure en cap dels posicionaments. Cada professor ha de saber quan i com ha d’aplicar una metodologia o l’altra. No tot serveix per a tot. En el terme mitjà està la virtut: l’aurea mediocritas, deia en les seves Odas el poeta romà Horaci, o sigui, la daurada mitjana, la moderació, l’equilibri. És tan important desenvolupar competències i ensenyar a l’alumne a què aprengui a aprendre com l’exercici de la memòria a través de tasques mecàniques i repetitives. I les noves tecnologies o l’aprenentatge per projectes aporten tanta qualitat a l’educació i són tan necessaris com la classe magistral.

Excloure és reduir possibilitats, limitar els recursos. L’ensenyament tradicional, tan criticat avui, en absolut és un fracàs. Jo vaig estudiar així i vaig aprendre moltíssimes coses i em vaig formar sense traumes. Penso que encara queda un temps fins que totes aquestes teories convisquin i s’entenguin entre elles.

Amb relació a això últim… demana un desig! Qui sap…
Doncs fixa’t que mai he estat persona de demanar desitjos, ni tan sols quan bufava les espelmes del meu aniversari. Abans de bufar-les, em preguntaven si ho havia demanat. Jo deia que sí, però realment no havia demanat res. Soc més de tirar endavant amb el que vingui: que és bo?, ho acceptem; que és dolent, ho acceptem. La cosa és avançar sempre, perquè qui no avança, retrocedeix.

Per acabar, quina pregunta t’hauria agradat que t’haguéssim fet i no hem formulat?
S’acosta l’enèsima llei educativa dels darrers anys, una llei que, com totes les anteriors, dona molt poc protagonisme a les matèries clàssiques, essencials per a la formació humana, personal i cultural de tots els alumnes. Tenim un passat, tant espanyol com europeu, traçat per les cultures grega i romana, que ens van obrir un camí importantíssim per al desenvolupament del món modern, i l’estem arraconant. Sembla que no volem veure el que altres ens han llegat i això tan sols ens pot portar a haver de tornar a recórrer un camí ja recorregut i unes experiències ja viscudes i, per tant, un retrocés.

Nosaltres, a través de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, reclamàvem, entre altres coses, un any obligatori de Cultura Clàssica a l’ESO per a tots els alumnes, que el Llatí, com passava en l’antic 2n de BUP, fos matèria obligatòria per a tots els alumnes almenys un curs, que el Grec fos considerat material troncal comú de modalitat en el Batxillerat d’Humanitats i que el Batxillerat d’Humanitats s’ofereixi obligatòriament a les localitats on només hi ha un centre de Batxillerat o si els estudiants no poguessin desplaçar-se a un altre centre de la mateixa localitat per a poder cursar-lo. Un ensenyament de qualitat sense el món clàssic és molt complicat de vendre.

Gràcies a tu per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Alejandro, avui amb tu, hem après molt!