Docents excel·lents: Avui aprenem amb en Rafael Bailón

“Prestigiar la FP és clau per al futur”

Avui estrenem secció dins del nostre Blog i a més ho fem de la mà del premiat com a millor docent d’educació secundària i Batxillerat 2020: Rafael Bailón. Quin honor! Moltes gràcies, Rafael per la teva bona disposició.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Això meu és vocacional. Des de molt petit, tenia clar que havia de ser docent. Deia Nelson Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Com a ensenyants, podem comprendre millor el món i contribuir a una transformació cada cop més necessària.  Tenim un poder que si el sabem fer servir, ens farà créixer com a persones.

Crec que hem de despertar l’ànsia d’aprendre dels nostres alumnes. Però no em limitaré únicament als continguts i si promouré una educació en valors.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes 

Sóc professor de Secundària a l’IES “Diego de Siloé” de Íllora (Granada).

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Com tot a la vida, un mira de millorar. Recordo com intentava despertar l’interès dels meus destinataris, aplicant els savis consells d’aquells MESTRES que van deixar en mi la seva empremta. Professors como Diego Oviedo, Juan Santaella, Miguel Ángel García, Luis García Montero o Gracia Morales van ser alguns referents per a mi per molts i diferents motius.

També tenia apuntats alguns noms que, lluny de ser miralls per a mi, reunien totes les característiques que mai hauria de mostrar cap persona que es dediqui a una professió tan meravellosa com la nostra. Segurament, m’he equivocat molts cops, si bé sempre vaig voler arribar a tots.  Como a professor vaig tractar d’atendre les necessitats educatives plantejades en cada un dels grups, convèncer als qui estaven a prop de tirar la tovallola del fet que la seva decisió no era la correcta. Aquestes i altres premisses són les que tretze anys més tard segueixo intentant portar a la pràctica en el meu dia a dia.

Has tingut algun moment “terra traga’m a l’escola?

Crec que tot educador l’ha tingut, té o tindrà. El que és important és resoldre-ho de la millora manera possible. Mai he actuat des de la imposició o la ferma convicció de creure’m la veritat absoluta tan sols pel fet de ser jo el docent. De vegades, els alumnes estan passant un mal moment i nosaltres no ens n’adonem.

Considero que hem d’actuar des de l’empatia (connectar-nos emocionalment amb els altres). Sense cap mena de  dubte, és un valor que amb forçar freqüència és descartat o no posar a la pràctica, podent solucionar en nombrosos casos problemes greus de convivència i també permetent una millora en el terreny o aspecte acadèmic.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?

En primer lloc, ningú no té la tècnica o poció màgica que solucioni tots els problemes del món, si bé sí que és cert que cadascú de nosaltres pot fer servir eines o dur a terme actuacions que ens permetin experimentar grans millores. Així, jo miro de connectar el coneixement a la realitat quotidiana de l’alumne.

De la mateixa manera, assenyalen els experts que el començament d’una classe és fonamental per a lograr captar l’interès, motiu pel qual miro d’introduir aquells conceptes més innovadors o interessants (mai dedico l’inici a la correcció de tasques).

Per acabar, aconsello fer descansos breus cada 20 minuts o petits reptes/desafiaments a la pissarra (ens serveixen per repassar els continguts treballats).

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

La tecnologia. És la gran diferència entre els nens i també entre el professorat d’abans amb l’actual.

No hem de rebutjar de seguida les noves metodologies d’aprenentatge i sí aprendre els uns dels altres. De vegades, un/a company/a pot estar fent una activitat que funciona, per la qual cosa podem mirar d’aplicar-la en la nostra matèria. Deixem enrere els egos o treballar com a genets solitaris o quixots. En la nostra professió, la suma d’esforços és garantia d’èxit.

Si ens referim als nens, les escoles s’adapten a la societat digital, convertint a l’alumne en protagonista dels aprenentatges o centre d’un nou paradigma.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne?  I el més divertit?

Recordo una frase que guardo a la meva cartera: “Em vas ensenyar a no desistir de les meves metes. Gràcies per ser com ets”. 

Com a moment divertit, recordo el dibuix d’un noi de 1º d’ESO, amb un petit text escrit amb lletres majúscules: ¡QUÉ BONITO ERES! El dibuix era el d’una tonyina blanca o bonito del Norte.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

“A palabras necias, oídos sordos”. Permeteu-me que no respongui a això.

Hi ha problemes molt més greus en el món, cada dia. A tots aquells que estan més pendents de la crítica destructiva o exerceixen d’aficionats a contertulians per a una taula de debat, els diria: Gasteu el vostre temps en ajudar als qui pateixen! Afganistan o  l’erupció del volcà Cumbre Vieja són alguns dels problemes actuals que requereixen la nostra solidaritat.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els més grans desafiaments als quals heu de fer front els docents?

Tenim molts reptes, entre els quals hi ha:

1. Modificar la nostra manera d’ensenyar, adaptant-nos als temps actuals.
2. Involucrar-nos més enllà de la transmissió o impartició de coneixements.
3. Ensenyar, divertir i implicar.
4. Diagnosticar el problema com fa el metge quan ha d’intervenir (partim des del problema per trobar la solució).
5. Fomentar la creativitat a les escoles (prenc com a model a Sir Ken Robinson qui considera necessari un sistema educatiu que nodreixi en comptes de soscavar la creativitat).

I jo em faig una pregunta que faig extensiva a tots:

Per què el nostre sistema educatiu té esquerdes i el fracàs escolar és superior que el d’altres països d’Europa?

Necessitem d’una vegada per totes un consens entre totes les forces polítiques (una llei duradora que sorgeixi  de l’acostament i el diàleg), estant presents les opinions dels docents. La formació del professorat, l’elecció dels directors, l’organització i l’autonomia dels centres educatius, l’assetjament escolar, una nova Formació Professional o la reducció de la ràtio (no més de 20 alumnes per aula), són alguns dels temes que s’han de solucionar. De la mateixa manera, hem de procedir a l’anàlisi de la realitat amb dues qüestions que hauríem de respondre.

Cap a on anem? Quin és el diagnòstic de la societat actual?

Si volem reconstruir  la realitat, una educació integral de qualitat per a tots i totes serà el pilar sobre el qual sostenir els canvis o modificacions que es produeixin. Necessitem un pacte apolític i social (l’educació no pot estar subjecta a vaivens gens beneficiosos, segons si guanyen les eleccions un partit o l’altre). Considero de vital importància educar a les generacions futures en pro d’integrar-los a la nostra societat, conferir-los les competències que promoguin o garanteixin el desenvolupament individual de la persona i el seu progrés, facilitant el futur accés al mercat laboral. En aquest sentit, hi ha un desequilibri en els nivells de qualificació en relació amb les necessitats del mercat laboral.

Sota el meu judici, les escoles viuen obsessionades amb el fet acadèmic, i, en la línia del que defensa l’expert en innovació educativa Richard Gerver: “(…) estan reaccionant amb excessiva lentitud als canvis del món”.

No puc estar més d’acord amb el citat Gerver, qua afirma: “Necessitem un sistema educatiu que sempre qüestioni els seus processos. Innovar suggereix un gran moment de transformació, però s’ha de fer massa de pressa”.

Amb relació a això últim… demana un desig! Qui sap…

Somriures per a tots i menys patiment al món. Afegiré quelcom més, encara que sigui professor de Secundària. Ho faig des del coneixement i l’objectivitat, d’acord amb les noves professions emergents o jaciments de feina:

“Prestigiar la FP és clau per al futur”.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres Rafael, avui amb tu, hem après molt!