Docents Excel·lents: Avui entrevistem a l’Ana María Stelman

<<Tracto d’impartir classes entretingudes, de captar l’atenció i l’entusiasme de tots, pensant que no tots són iguals, i que les necessitats i interessos són diferents per a cada infant.>>

Avui entrevistem a l’Ana María Stelman mestra a l’Escola Primària Núm. 7 Fragata la Argentina, situada a la ciutat de la Plata, des de 2019.

Ana María va ser nominada i va quedar entre els deu finalistes del Global Teacher Prize 2021, premi que atorga la Fundació Varkey en col·laboració amb la Unesco. La seva labor com a docent compta amb una trajectòria de més de trenta anys i destaca per l’ús d’eines digitals adaptades a nens amb capacitats diferents i que provenen d’una zona econòmica i cultural socialment vulnerable.

A més, també dirigeix tallers i cursos sobre educació mediambiental i astronomia; imparteix tallers de formació per a altres docents, comparteix les seves experiències en jornades i congressos, i desenvolupa programes educatius per a la comunitat. És tota una ment inquieta!

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Des que tinc record, sempre vaig dir que volia dedicar-me a la docència. Ser mestra era per a mi el que més m’agradava. Gaudia veient com ensenyaven els meus mestres, els recursos que utilitzaven i les estratègies que millor s’adaptaven a cada classe, registrant com es feien sentir en vivenciar-les.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes

Treballo en una escola de primària de gestió pública. Treballo amb nens de tercer grau, en alguns casos, pertanyents a una població vulnerable de la perifèria de la ciutat de la Plata, Capital de la Província de Buenos Aires. Imparteixo classes de Llengua i Ciències Naturals.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Sempre vaig trobar desafiaments en l’exercici professional. El primer d’ells van arribar en una escola rural en la qual no teníem material de lectura. Per aquest motiu vaig elaborar una revista que vaig anomenar “El correu ecològic” que tractava temàtiques de manera transversal essent el contingut ambiental el fil conductor. El que va començar sent per als meus alumnes de l’aula va acabar sent per a tota la província, des de la legislatura provincial. Aleshores tenia dos anys d’experiència com a docent.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

No recordo un moment així. Tracto de resoldre les situacions de manera responsable i creativa. Podria explicar que una vegada havia d’estar a càrrec del so per a un acte escolar i no vaig poder fer funcionar els altaveus, situació que em va fer sentir molt malament perquè sabia que la mestra responsable i els seus estudiants havien assajat moltíssim. Això em va portar a aconseguir un grup d’escoltes que sabien del tema i van reinstal·lar tot el cablejat i els equips amb l’ajuda de l’associació cooperadora de l’escola.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?

L’exemple. Essent ordenada i constant, demostrant responsabilitat i compromís. Escoltant els estudiants amb el cor. Ajudant-los a entendre qüestions que els preocupen. Tracto d’impartir classes entretingudes, de captar l’atenció i l’entusiasme de tots, pensant que no tots són iguals, i que les necessitats i interessos són diferents per a cada infant.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

L’autoritat del mestre abans estava en el coneixement. Avui està en la seva capacitat d’ensenyar-los a trobar la informació que necessiten. Els mestres hem de promoure el pensament crític, la pregunta, la curiositat. Hem de preparar-los avui per a un món que encara no coneixen, per tant, és important que aprenguin a qüestionar, a no quedar-se amb el primer que troben, a tractar de resoldre les situacions del seu entorn per a millorar la seva qualitat de vida.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne? I el més divertit?

El més bonic va ser “la mestra Ana em va canviar la vida”… o “he vingut a avisar-te que he acabat la secundària”, quan un aprèn a escoltar és meravellós el que rep. Al meu parer anar a l’escola és divertit. Sento que el meu món es transforma i s’esfumen les penes i preocupacions. Les ocurrències dels infants no tenen límits i, des de la seva innocència, quan comencen a animar-se a preguntar tampoc! Treballant conceptes d’astronomia, un alumne em va qüestionar que la terra no girava… i em va dir que anava a posar un cubell amb aigua a la seva finestra durant la nit per a demostrar que no s’havia vessat a l’altre dia! Aquest va ser el començament d’un projecte que va acabar amb videotrucades a les bases Antàrtiques i connexions amb una escola a Jujuy, la província d’Argentina que es troba més al nord del país.

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

La veritat, res! Després de tants anys escoltant “opinions”… no val la pena perdre temps en pensar respostes. L’escola es viu des de dins, no des d’un escriptori d’oficina.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els majors desafiaments als quals heu de fer front els docents?

La pandèmia va deixar exposades situacions que ja estaven arrelades a les comunitats. El desafiament és observar i millorar la formació docent, incloent-hi les instàncies de directius i inspectors. Cada comunitat educativa sap i coneix millor que ningú les necessitats dels seus estudiants. Per tant, s’hauria d’escoltar més els que “fan”, donant l’oportunitat de millorar les pràctiques en funció de les característiques dels seus estudiants. Per treballar a les escoles és necessari entendre el concepte d'”equitat”, no tots necessiten el mateix, perquè la riquesa de l’ésser humà està en la diversitat. L’educació hauria de permetre que tots aconseguim la felicitat fent tan bé com sigui possible el que ens agrada. Això implica l’ús de diverses estratègies que permetin que tots aprenguin a la seva velocitat i a la seva manera, segons les seves pròpies habilitats i capacitats.

En relació a això últim…demana un desig! Qui sap….

El meu desig és que tots els nens i nenes disposin d’un espai creatiu i desafiador per a aprendre a ser ciutadans globals amb esperit crític i respectuós de l’ambient i el seu entorn humà.

Finalment, què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

M’agradaria conèixer experiències de treball d’altres mestres, per a integrar una comunitat d’aprenentatge que ens permeti millorar el nostre exercici docent.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Ana María, avui amb tu, hem après molt!