BLOG
Accedir
Tancar sessió
Blog < Tornar
Docents excel·lents

Docents excel·lents: Carlos Llaca

“El meu desig és que siguem els docents qui prenem més decisions sobre lleis, condicions laborals i necessitats que envolten el món educatiu”

En Carlos és un d’aquells mestres que transmeten un entusiasme contagiós i que va repartint alegria i bon rotllo per tot arreu. Per això els seus alumnes l’adoren i la seva legió de seguidors en xarxes socials no para de créixer. Som-hi amb l’entrevista!

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?
Doncs vaig començar “de rebot”. Vaig començar la carrera d’empresarials, però al mateix temps feia classes particulars, així que vaig decidir canviar-me a Magisteri. Preparar les classes em motivava i em vaig llençar a la piscina. M’apassiona la meva professió i no em veig treballant d’una altra cosa.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes.
Soc tutor de primària, especialista en educació física i Anglès. Imparteixo totes les àrees curriculars de primària excepte religió i música.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?
Doncs una il·lusió tremenda cada matí per veure els meus alumnes. Veia qualsevol cosa i la meva ment pensava en l’escola, en alguna idea que podia aterrar a l’aula. Amb molt per aprendre però sempre amb entusiasme i ganes de millorar.

Has tingut algun moment “terra traga’m” a l’escola?
Sempre hi ha preguntes comprometedores dels menuts que volen saber més de la teva vida personal. En més d’una ocasió m’han preguntat si estava casat o que qui era la noia amb la qual m’havien vist prenent un cafè. Quin perill que tenen! En alguna ocasió m’han confós amb un alumne de secundària i em cridaven l’atenció per estar als passadissos fins que van saber que jo era company de primària. Moltes anècdotes…

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per tal de mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?
Bé, gestionar l’aula és gairebé un art per als docents. És fonamental generar expectació, motivar-los amb alguna cosa innovadora, una miqueta de màgia, alguna broma i “enganxar-los” amb allò que vulguis treballar. És clau que hi hagi un clima positivo, de confiança, de ser proper i molt d’amor.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?
S’ha de ser conscient que estem educant a l’alumnat en tot moment, des de l’exemple. Els hem d’educar en el seu ús correcte, no hi ha una veritat absoluta i tot té els seus pros i contres. Els nens d’abans tenien menys mitjans i eren educats per a la realitat que vivien. Avui en dia eduquem a uns nens per a un futur que encara no coneixem, però atenent al present, els hem de transmetre que el bon ús de les TIC ens fa més competents des del punt de vista digital, però molts cops perden el que hi ha davant dels seus ulls per enganxar el cap a aquests dispositius. Família i escola hem de remar en la mateixa direcció.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne? I el més divertit?
Mai se m’oblidarà quan una alumna em va escriure una nota amb aquest missatge: “Gràcies, Carlos perquè encara que no me’n surto amb les mates, m’has ensenyat a ser bona persona. T’estimo”. Em va commoure molt. Ho vaig pujar a les meves xarxes socials perquè em va semblar preciós.

El més divertit… Doncs centenars de moments. Que em diguin “papa” constantment, que algú m’expliqui coses de casa que no hauria de dir… Tenen una innocència que no han de perdre mai.

Què et passa pel cap quan et diuen que teniu moltes vacances?
Doncs que no és just que aquesta sigui la imatge dels docents. Tenim força temps de vacances, però la nostra professió durant el curs és exigent, dediquem molt de temps personal fora de l’horari lectiu… Fem d’educadors, infermers, psicòlegs… Si et volques en aquesta professió, entens el nivell d’esforç i sacrifici que això suposa i el descans per a nosaltres és fonamental.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els principals reptes als quals heu de fer front els docents?
Aquests darrers dos anys han estat molt durs per al món educatiu. L’exigència en un curs normal és alta, així que dos anys de pandèmia han fet aflorar les carències que té el nostre sistema educatiu. Existeix una ràtio de l’alumnat molt elevada, cada vegada hi ha menys recursos materials i personals, la burocràcia a la qual hem de fer front és cada cop més gran… Des de l’Administració, la col·laboració cada vegada és menor i som els docents juntament amb les famílies qui carreguem amb tota la responsabilitat.

Amb relació a això últim… demana un desig! Qui sap…
Que siguem els docents qui prenem més decisions sobre les lleis, condicions laborals i necessitats que rodegen el món educatiu. Es percep immediatament que els qui imposen les normes, no han trepitjat mai un centre educatiu.

Per acabar, quina pregunta t’hauria agradat que t’haguéssim fet i no hem formulat?
Ha estat una entrevista molt completa i m’ha agradat molt. Afegiria potser la pregunta de: Què és el que menys t’agrada de la teva professió? Per poder dir que dedicar temps a la paperassa i a les gestions administratives ens treu temps molt valuós per a invertir en el nostre alumnat.

Moltes gràcies Carlos, ens encanta el teu entusiasme i il·lusió. Avui amb tu, hem après molt!

ATENCIÓ!

Per poder descarregar aquest arxiu necessites estar loguejat o registrat al nostre web.

Si us plau, accedeix a al següent link per realitzar el registre o iniciar sessió si ja t’has registrat prèviament.

Registro/Acceder