Docents Excel·lents: Avui aprenem amb aula_confeti!

<<Les margarides són les flors de les mestres>>

Vaig començar la meva carrera de mestra a l’escola pública el 2009. Des de llavors, he tingut el privilegi de ser tutora a diferents cursos d’Educació Primària, treballant a col·legis amb entorns i metodologies molt variats.

Fa tres anys, vaig decidir obrir un compte a Instagram com una manera de riure’m de mi mateixa i compartir les meves vivències com a docent. El que va començar sense cap pretensió ha crescut fins a esdevenir una bonica comunitat amb més de 66 milions seguidors. En una de les meves publicacions més emblemàtiques, explico per què les margarides són les flors de les mestres, i és que, en realitat, la margarida és una flor formada per moltes flors petitetes, i així som les mestres, sempre envoltades dels nostres infants i nenes. Des de llavors, aquesta flor ha esdevingut un símbol per a totes nosaltres.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

No recordo el moment exacte en què vaig decidir ser mestra. Sempre he tingut interessos molt variats i els meus primers estudis estaven enfocats al món de l’art. Tot i això, la docència era una altra de les meves inquietuds latents. Quan era joveneta, vaig tenir l’oportunitat de treballar amb nens i nenes, i va ser aleshores quan vaig descobrir que ensenyar m’encantava. Em vaig adonar de com era de gratificant i em va atrapar.

La connexió amb els petits, el desafiament constant de trobar noves maneres d’explicar i motivar, i la possibilitat d’influir positivament en les seves vides em van fer entendre que havia trobat el meu lloc. A més, l’ensenyament em permet integrar les inquietuds artístiques a l’aula per crear un ambient d’aprenentatge dinàmic i creatiu.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Sóc mestra d’educació primària. En aquests anys he tingut la sort de conèixer tots els cursos, des de 1r fins a 6è, exercint sempre de tutora. Imparteixo totes les matèries, excepte Educació Física, Música, Religió i Anglès.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Si miro enrere, no puc evitar sentir certa nostàlgia. Vaig començar a treballar als 23 anys a les escoles rurals de l’occident asturià i d’aquella època tinc els millors records i anècdotes. És en aquestes “escoletes perdudes” on vaig trobar la meva vocació, la professió més bonica. Les famílies ens mostraven respecte i afecte; els petits eren molt innocents i entranyables; i els/les mestres, gairebé tots/es interins/es, formàvem una pinya dins i fora de l’escola.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Hi ha molts moments memorables. Una de les coses més surrealistes que em va passar, ja fora de l’escola, va ser trobar-me una exalumna al bany d’una discoteca. En aquest moment, és inevitable mirar enrere i adonar-te com passa de ràpid el temps.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

No sé si hi ha una tècnica infal·lible, jo per descomptat no la conec. Cada grup és únic i requereix enfocaments diferents. Una cosa que acostumo a fer és utilitzar el sentit de l’humor per captar l’atenció dels meus alumnes, creant un ambient positiu a l’aula. Als cursos més baixos, m’agrada valdre’m de recursos coneguts com “Les criatures silencioses” o “Què faig ara?”.

Una cosa que he notat que funciona bé en qualsevol curs és dedicar uns minuts després de l’esbarjo a tornar a la calma abans de reprendre la feina. Demano als nens i nenes que se senten en silenci, tanquin els ulls i respirin profundament mentre escoltem una melodia agradable. Aquesta tècnica els ajuda a relaxar-se, centrar-se i estar llestos per continuar la jornada.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Crec que m’ha tocat viure com a docent la gran revolució digital, cosa que suposa una responsabilitat i un desafiament enorme. En els meus primers anys, l’ús de dispositius electrònics no era tan comú i l’accés a internet era una mica més ocasional. En canvi, a dia d’avui, el nostre alumnat està immers al món digital des d’una edat molt primerenca. És increïble veure com els nens i nenes d’avui canvien la seva manera d’interactuar, comunicar-se i entretenir-se.

Em preocupa com això pot afectar el seu desenvolupament, la capacitat de concentració i les habilitats socials i emocionals. Aquesta revolució digital ens repta a adaptar-nos i a preparar els nostres alumnes per a un futur en constant canvi, promovent un ús responsable de la tecnologia.

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

M’atreviria a dir que no hi ha cap altra professió on et rebin amb abraçades, paraules boniques i mirades d’admiració cada matí. Crec que és el més semblant al fenomen fan. Sempre dic que la floreta més bonica la vaig rebre d’un nen de 6 anys que em va dir: “Profe, tens els cabells del color de la tardor”. Al·lucina!

I si parlem d’anècdotes, com deia abans, les més divertides van ser a l’escola rural; això és un altre món. Recordo com a l’esbarjo jugaven a la matança del porc o com parlaven apassionadament de marques de tractors. Aquells anys, em vaig fer experta en maquinària agrícola i també vaig tastar xoriços i altres productes que les famílies em portaven a les tutories.

Aquests records no només em fan somriure, sinó que també mostren la diversitat i la riquesa d’experiències que ofereix l’ensenyament en diferents entorns.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Sé que molts companys i companyes els molesta, però a mi no. De fet, a @aula_confeti fem broma molt sobre el tema. Tenim menys vacances de les que la gent pensa, però tot i així no ens podem queixar. No obstant això, a la nostra professió passa una cosa curiosa: se’ns fa molt difícil desconnectar.

Podem passar tardes senceres preparant recursos per a les nostres classes, plastificant, retallant… L’ensenyament és una vocació que implica una dedicació constant, fins i tot fora de l’horari escolar, i això fa que sempre estiguem buscant maneres de millorar i ajudar els nostres alumnes. Les vacances poden semblar llargues, però per a nosaltres són una oportunitat per recarregar piles i seguir formant-nos.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els desafiaments més grans als quals heu de fer front els docents?

És curiós com, fa poc, vaig demanar a les seguidores més veteranes de @aula_confeti que oferissin un consell a les companyes que comencen. La resposta més repetida va ser: “Mai perdis la il·lusió.” Aquesta resposta em va fer reflexionar sobre com la sobrecàrrega de treball administratiu, la manca de recursos a l’aula i els nombrosos desafiaments que enfrontem a l’escola i a la societat actual poden afectar la nostra motivació professional.

Trobar maneres de mantenir aquesta il·lusió i transmetre aquesta passió als nostres nens i nenes, malgrat les dificultats, és essencial per aconseguir que l’aprenentatge sigui una experiència positiva i enriquidora per a tothom. La passió i l’entusiasme que portem a l’aula poden marcar una gran diferència en la manera com els nostres estudiants experimenten i valoren el procés educatiu.

En relació amb això últim…, demana un desig! Qui sap…

Si pogués demanar un desig, seria que s’implementessin més suports i recursos a les nostres aules, un entorn educatiu ben recolzat i menys paperassa. Comptar amb el suport adequat i menys tràmits administratius ens donaria l’oportunitat de dedicar més temps i energia a allò que fem millor: ensenyar.

Finalment, què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

És difícil respondre aquesta pregunta perquè em podria passar hores parlant de la meva professió; és una cosa que, crec, ens passa a gairebé totes les mestres. Per això, vull aprofitar aquesta oportunitat per donar les gràcies per l’entrevista i per la possibilitat de compartir algunes de les meves experiències com a docent. No em considero un exemple de res, sinó simplement una mestra més que comparteix les seves vivències i reflexions amb altres compis al claustre d’Instagram, perquè aprendre a riure’ns dels nostres drames docents ens ajuda a mantenir la perspectiva i a gaudir més del que fem.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. aula_confeti avui amb tu, hem après molt!