Docents Excel·lents: Avui aprenem amb Ángel Garrido!

<<Vaig aprendre a ser una altra vegada un nen a l’escola.>>

Ángel Garrido comparteix les seves motivacions per a endinsar-se en l’ensenyament. Des de la creació de la seva pròpia escola d’estiu fins a convertir-se en tutor de segon grau en el Col·legi Cardenal Spínola a Madrid, Ángel destaca la importància de gaudir del procés educatiu. En l’entrevista, aborda els seus desafiaments inicials, el seu enfocament pedagògic basat en metodologies actives, i reflexiona sobre la influència de la tecnologia en l’educació actual. A més comparteix anècdotes commovedores i divertides dels seus alumnes, ressaltant la connexió emocional a l’aula.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Vaig decidir dedicar-me a la docència quan vaig crear la meva pròpia escola d’estiu fa al voltant de 10 anys. El meu entorn va fer adonar-me que era un nen més del grup, que els mirava als ulls fent dels seus problemes els meus propis,  que m’ho passava molt bé amb ells jugant, aprenia d’ells tots els estius… Mai he sentit que fos un treball, sinó que anava com ells a passar-m’ho bé i a gaudir fent les activitats que programava amb els altres monitors.

Després d’això, quan vaig fer les meves primeres pràctiques del grau en un col·legi públic de Jaén vaig pensar: “Ángel, aquest és el teu món”. I quina raó portava.  Tot això m’ha portat a escriure diversos articles científics i divulgatius sobre educació, i fins i tot acabo d’escriure un llibre de programació en educació física amb el currículum andalús, projecte el qual estic molt emocionat i segurament surt a la llum d’aquí poquet.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Ara mateix estic en l’etapa de primària i soc tutor d’un grup molt bonic de segon del Col·legi Cardenal Spínola, a Madrid, on imparteixo llengua i matemàtiques. No obstant això, trobo a faltar fer classes d’educació física, que al final és la matèria en la qual estic especialitzat. Ara estic estudiant un segon grau, educació infantil, un doctorat sobre educació física en la qual estic duent a terme una recerca en el col·legi en el qual treballo i un màster en didàctica de la llengua.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

El voler tenir sempre el control de tot. Al final, l’experiència m’ha dit que no tot es pot controlar i que havia de ser més flexible i no tan rígid amb les activitats que tenia planejades. Això m’ha servit també per a madurar a nivell professional i a gaudir encara més amb i per ells.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Per descomptat, recordo les primeres setmanes treballant en el col·legi. Portava planificades massa activitats per a tan sols una sessió, i anava tots els dies a totes les classes gairebé amb la llengua fora per voler fer-ho tot. Després, em vaig adonar que la realitat és molt diferent del que s’estudia en el grau, i la meva visió i comportament van canviar de manera radical. Vaig aprendre a ser una altra vegada un nen a l’escola.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

Crec que no hi ha una tècnica infal·lible que funcioni en tots els casos, ja que cada grup d’alumnes és únic i respondrà de manera diferent de les estratègies que apliquem els profes a l’aula. No obstant això, jo soc molt defensor de les metodologies actives i, per tant, són les que aplico a l’aula: aprenentatge basat en reptes, ludificació, aprenentatge per servei, flipped classroom…

No obstant això, per a mantenir una mica l’ordre i captar l’atenció dels meus petits curiosos de segon, el que faig principalment és donar-los rols de responsabilitat, accedir a fer activitats sobre la base dels seus gustos personals, entrar a classe  amb càntics que ells només coneixen, connectar i crear vincles emocionals amb ells… En definitiva, mirar des dels ulls d’un alumne i fer-me la pregunta de “Com m’agradaria que m’ensenyessin a mi?

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Els nens d’avui usen tauletes i mòbils des de petits, cosa que no feien molt abans. Això significa que aprenen a utilitzar aquesta tecnologia des de molt petits.

Abans, els nens jugaven més a fora, però ara passen temps jugant videojocs o en aplicacions dels seus dispositius. Abans, si volien saber alguna cosa, havien d’anar a la biblioteca i llegir llibres; ara, els nens poden buscar informació a través d’internet amb les seves tauletes i mòbils a l’instant. També, els nens d’ara parlen molt per missatges de text o a xarxes socials, mentre que abans la gent es comunicava més en persona o per telèfon.

En resum, els nens d’avui tenen més accés a la tecnologia i fan servir les seves tauletes i mòbils per a aprendre, jugar i comunicar-se. Per tant, la gran diferència que presencio a les aules és que els alumnes a través de les noves tecnologies volen saltar-se el bonic pas de la innocència i ser persones adultes cada vegada més ràpidament. Hem de trobar l’equilibri entre allò antic i això nou. Em preocupa molt que els alumnes ja no tinguin aquest nivell “d’estar salvatges”

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

A nivell grupal, el més bonic que m’ha passat, és que les famílies del col·legi em presentessin com a millor professor d’Espanya en la categoria de primària al 2023. No vaig ser finalista però estar entre els 20 millors d’Espanya la veritat que per a mi ja és més que un assoliment. Que tantes i tantes famílies pensin que ets el millor… encara se’m posen els pèls de gallina.

El més bonic: “Profe Ángel, no vull anar a casa avui en acabar classe perquè sinó no et veig fins demà” “Ángel, et convido al meu aniversari” “Gràcies profe Ángel per ser el mag que m’ensenya el camí de la vida” “Papa, que dic… Ángel” “Gràcies profe Ángel per ser tan divertit i ensenyar-nos tant durant tot el curs” “Ángel, estic molt trist perquè s’acaba el col·le i no et veig fins a la tornada”.

El més divertit: “Ángel et juro per la meva vida que quan acabi el pati faig el que em falta” “Ángel tinc les mans plenes de caca (és terra de l’hort)”, “Profe no estic copiant, estic mirant si tenim el mateix resultat, treball en equip”, “Ángel tu què vols ser de gran?” (tots alumnes de 7 anys).

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Abans sí que m’ho portava al terreny personal, però després vaig entendre que a paraules nècies, orelles sordes. Al final només els que estem durant tot l’any amb 25 alumnes a l’aula cada quin més extraordinari sabem i comprenem la importància de la salut mental i lo bonic que és trobar a faltar. A vegades encara que la gent es pensi que tenim moltes vacances, potser no han pensat que durant el període no lectiu, estem programant, creant material, fent “paperassa”… En definitiva, al que jutgi a un docent el convido que es posi les seves sabates.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els desafiaments més grans als quals heu de fer front els docents?

Actualment crec que el major desafiament està entre nosaltres mateixos, és a dir, els profes que porten molts anys en educació han de fer-li front com és una cosa òbvia a les noves tecnologies, així com el seu ús i la seva aplicació dins de l’aula, i els profes que portem poquet relativament hem de fer front a problemes de gestió de grup i que al final entre la comunitat docent ha de secundar-se i trobar un equilibri sa. No obstant això, dos desafiaments comuns que tenim són: els escassos materials i recursos que tenim en els centres, i les relacions amb algunes famílies en les quals sobreprotegeixen als seus petits i els submergeixen en una bombolla paral·lela al món real.

Actualment els valors que transmet el col·legi en el qual estic s’assembla molt al meu estil com a profe perquè ensenyem a través dels valors, i us sorprendrien en moltes ocasions el que succeeix i com ho verbalitzen en qualsevol situació, portant a la normalització moltes situacions que qualsevol adult no sabria gestionar.

Amb relació a això últim…, demana un desig! Qui sap…

Desitjo que tots els profes remem cap a una única direcció, i la dic “El camí d’una educació de qualitat”.

Finalment Què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

M’hauria agradat parlar una mica més sobre la importància de la comunicació entre tota la comunitat educativa. Necessitem fer conscients al món del nostre treball diari per a a poc a poc modelar la idea que “els *profes no feu res” “feu la carrera de dibuixar i pintar”…

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Ángel, avui amb tu, hem après molt!