Docents Excel·lents: Avui aprenem amb Lidia Fernández!

<<És vital atendre les necessitats emocionals de famílies i alumnes i afrontar els seus dubtes.>>

Lidia Fernández és una mestra d’Educació Infantil amb més de 8 anys d’experiència. Apassionada per l’ensenyament i la creativitat, ha treballat en diferents escoles, explorant diverses metodologies educatives. A més, s’ha adentrat en l’escriptura de contes infantils, publicant amb èxit diversos llibres, com el titulat “Situacions d’Aprenentatge en Educació Infantil”, en el que va participar com a autora col·laboradora aportant un dels capítols. Recentment, ha estat premiada quedant en setena posició dels Premis Educa Abanca Millor Docent d’Espanya 2023 en Educació Infantil. Lidia gaudeix compartint el seu amor per l’art i l’emotivitat amb els seus alumnes i les seves famílies.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Des de ben petita, sempre he tingut una especial adoració per l’ensenyament. Després d’estudiar la meva primera carrera universitària, Traducció i Interpretació, em vaig adonar que el que realment em feia feliç era ser docent. I, més especialment, docent d’Educació Infantil. Sempre m’ha encantat la visió optimista i creativa de la infància i poder créixer com a mestra de la mà de nenes i nens era el meu gran desig. D’aquesta manera, el mateix any que vaig acabar la llicenciatura de Traducció, vaig decidir començar el grau en Educació Infantil Bilingüe. Mentre estudiava aquest grau universitari, em vaig dedicar a l’ensenyament en idiomes a adults, i així vaig estar 3 anys, però des que vaig acabar la carrera, he treballat com a tutora i especialista en anglès en l’etapa d’Educació Infantil, dedicant-me plenament a l’ensenyament en idiomes i a la meva vocació com a tutora d’alumnes d’entre 3 i 6 anys.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Soc mestra d’Educació Infantil i imparteixo classes en anglès durant tota la jornada a alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 6 anys. Tanmateix, exerceixo la meva labor com a tutora a un grup d’alumnes cada any, una experiència única i que em fa aprendre cada dia i millorar el meu acompliment com a professional de l’Educació.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Recordo principalment l’enorme preparació i disseny de material nou que volia portar a classe; detalls per als alumnes i recursos nous i sorprenents per a il·lustrar els projectes educatius. Conformar aquest corpus de materials ha estat un treball de gran dedicació però molt important, perquè m’ha servit per a afrontar la resta de cursos que m’han estat assignats. Recordo passar-me hores i hores a la nit elaborant aquests materials i dedicant moltíssim temps en la cerca de nous continguts per poder oferir als meus alumnes. Aquesta il·lusió mai es perd i sempre sorgeixen idees noves, però poder comptar amb un nombre de recursos disponible és fonamental per a enriquir les sessions i explicacions. Tota aquesta labor de cerca neix de la voluntat de creixement professional, des de la perspectiva que tot és millorable i ampliable, i des del focus personal de l’autocrítica quan és necessària per a evolucionar, i això és una cosa que es va desenvolupant amb més intensitat amb l’experiència i que va creixent en el camí com a docents.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Recordo alguna pregunta que semblava incontestable i a la qual moltes vegades jo no trobava resposta immediata. En aquests moments, cal ser prudent i pensar que el que diguem tindrà enorme transcendència per a aquest alumne i la resta d’alumnes que miren amb els ulls molt oberts esperant una resposta. El meu gran aprenentatge vital d’aquestes situacions és tractar de respondre’m a la pregunta: “què t’agradaria haver après a tu en aquesta mateixa situació?” Moltes vegades m’ha servit molt posposar la resposta amb la finalitat de no aventurar-me i meditar molt bé el que diré al·legant que es tracta d’una pregunta tan important que escriuré una carta i la posaré en un “sobre màgic” amb la resposta. D’aquesta manera es crea expectació però es deixa la resposta en l’aire i el docent té temps de buscar la resposta que millor crea s’adapti al que l’alumne necessita respondre o aclarir i, si ho considera, podrà compartir-lo amb tot l’alumnat posteriorment amb l’obertura del sobre i fomentar així també la imaginació i la paciència.

Altres vegades m’ha servit molt reconèixer que no sabia la resposta, perquè no sempre tenim resposta a tot ni som posseïdors de veritats absolutes, però que tractaria de donar-los una resposta quan la medités o estudiés en el temps adequat. Reconèixer que no s’està en possessió de la veritat absoluta és també un acte d’honestedat i una oportunitat de reflectir que sempre podrem aprendre una cosa nova, per molt adults que siguem, perquè la capacitat d’una persona d’aprendre coses noves no acaba mai.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

Canto molt en les meves classes; m’encanta cantar i cridar l’atenció de l’alumnat a través de petites cançons que ells han de repetir o continuar. Quan hi ha molt de soroll a classe, solc cridar l’atenció de l’alumnat iniciant una cançó que ells saben com continuar-la. Els alumnes, en escoltar l’inici de la cançó saben que vull dir-los una cosa important i que, perquè hi hagi silenci, han d’acabar de cantar-la en grup. També m’agrada fer sonar instruments musicals com a manera de centrar la seva atenció o alçar la mà emulant el senyal del silenci en treball cooperatiu, gest que ells hauran de repetir una vegada ho identifiquin en mi. Els Nens i nenes des de molt petits s’acostumen a les rutines de classe i aquesta és una rutina més que ha d’entrenar i repetir per a adquirir-la.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

No soc partidària de l’ús en la llar de mòbils i tauletes per part dels alumnes d’Educació Infantil, i molt menys quan aquest ús solitari de la tecnologia es realitza diàriament i s’estén en el temps. No obstant això, a classe, un ús controlat i responsable de la pantalla digital i en moments concrets de l’explicació o com a suma als continguts curriculars (jocs a resoldre entre tots, cançons, exercicis de repàs, vídeos explicatius) em sembla un recurs molt adequat per a l’aprenentatge, perquè posa a l’abast dels mestres i de l’alumnat una sèrie de recursos útils i formatius, a més de concedir al docent una font ingent de material educatiu que augmentarà els coneixements dels alumnes i la seva voluntat d’aprendre (amb la condició imprescindible que aquests recursos hagin estat revisats amb anterioritat pel docent).

Tots estem immersos ja en una era digital transformadora per sempre, de manera que és el moment de trobar la manera d’adaptar en Educació la nostra praxis com a docent a la disponibilitat dels suports digitals. D’altra banda,  no concebo l’Educació Infantil en el col·legi a través de tauletes i dispositius electrònics personals o individuals; d’acord amb el que apunten les més recents recerques sobre aquest tema, aquests dispositius, quan s’empren en edats primerenques a l’escola (i a casa), no sols no són beneficiosos per a l’aprenentatge per les seves altes contraindicacions en matèria d’atenció, mobilitat i desenvolupament d’aptituds socials, sinó que empitjoren l’acompliment dels alumnes i retarden la seva adquisició del llenguatge a més de tenir conseqüències negatives directes en el desenvolupament de la visió, l’atenció, la gestió d’emocions i la memòria. Per aquest motiu, dono vital importància a que els alumnes creïn a classe, l’art infantil, el gaudiment de la Naturalesa, l’amor pel treball personal i el foment de la lectura i la creativitat, activitats que gaudeixen enormement sense necessitat d’emprar la tecnologia i que ens retornen a aspectes més tradicionals de l’ensenyament (sent molt conscients del moment en el qual ens trobem i que hi ha molts aspectes docents que han millorat en els últims anys i han canviat en pro dels alumnes, sobretot en matèria d’educació emocional).

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

El més bonic que m’han dit com és “t’estimo”. Per a mi, que un alumne se senti en la confiança i seguretat de dedicar-me aquesta frase, ho és tot… També m’encanta que m’hagin dit que soc “un cor d’amor” o “un núvol d’amor arc de Sant Martí”, i com a punt divertit citaré a un alumne que em va preguntar: “Miss Lidia, tu vius aquí a l’escola, no?” El fet que els alumnes relacionin als docents amb el sentiment més bonic que existeix en el món, que és l’amor i la dedicació als altres, em fa sentir molt feliç d’haver triat aquesta professió i reafirma la meva vocació com a educadora. Una vocació que tant m’omple i que m’ha permès conèixer a persones increïbles i meravelloses.

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Respecto totes les opinions sobre aquest tema i comprenc la disparitat de visions, però el treball d’un mestre no es redueix a l’aula. Molts docents emprem hores en el dia fora de l’horari laboral per a atendre les famílies, preparar material, desenvolupar nous projectes educatius o ampliar continguts, crear materials propis o realitzar qualsevol planificació relativa al curs escolar si és necessari. Planifiquem a l’estiu el pròxim curs avançant materials i recursos, i al Nadal, desenvolupem i preparem el que vindrà en el segon trimestre. Tothom hauria de tenir el temps suficient de poder gaudir amb la família i els amics disposant de quants més dies de vacances millor, però aquesta regulació del temps de descans és una cosa que no depèn dels docents i el nostre treball és un treball de gran transcendència per a la vida d’una persona i una labor que requereix d’involucrar-nos absoluta i diàriament, encara en moments de descans.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els desafiaments més grans als quals heu de fer front els docents?

Per a mi, el major repte és la diversitat familiar amb la qual ens trobem a l’aula i com afrontar les diferents situacions emocionals que viuen els alumnes i famílies perquè puguin suportar la situació personal en la qual es veuen immersos, i trobem vies de resolució de conflictes. Atendre les necessitats emocionals de famílies i alumnes i afrontar els seus dubtes em sembla vital i una tasca que requereix d’una gran responsabilitat, desig i cerca de solucions i suports per part del docent. La casuística personal del nucli familiar té un efecte directe en el benestar emocional dels fills i és aquí on hem, com a tutors i docents, de posar el nostre major èmfasi, esforç i responsabilitat perquè entre tots aconseguim l’harmonia que famílies, nens i nenes necessiten per a ser felices i créixer en el millor entorn emocional possible. Afortunadament, considero que ens trobem en un dels moments de més consciència educativa a nivell docent perquè sabem la importància de validar les emocions de l’alumnat i del gran repte educatiu que tenim per davant, i això és una cosa que hem de compartir amb les famílies i hem de practicar amb la nostra labor docent cada dia, a més de continuar desenvolupant-nos perquè totes les generacions que acompanyem es nodreixin d’aquesta voluntat d’ajuda i de cooperació.

En relació a això últim…, demana un desig! Qui sap…

El meu gran desig seria poder estar a l’aula fins als meus últims dies de treball de la vida, i continuar aprenent de mi mateixa i de cada experiència per a poder créixer com a persona i com a mestra.

Finalment, què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

Per exemple, m’hauria encantat explicar una experiència a classe que va ser molt emocionant,  quan vaig poder portar els meus propis contes al col·legi i realitzar contacontes als meus alumnes o dedicar-los-hi. Un dels meus contes publicats, de fet, forma part dels llibres que s’han inclòs dins del Pla Lector del col·legi en l’etapa d’Educació Primària, cosaque mai oblidaré i que, com a docent i escriptora, considero una gran fita vital.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Lidia, avui amb tu, hem après molt!