BLOG
Accedir
Tancar sessió
Blog < Tornar
Professors excel·lents

Docents excel·lents: Avui aprenem amb en Toni García Arias

“La realitat és que els mestres treballem mentalment les 24 hores”

Avui al nostre Blog entrevistem a qui ha estat guardonat amb el prestigiós Global Teacher Award 2021 que concedeix la fundació AKS education. Aquesta fundació que té seu a Regne Unit, té com a objectiu destacar la labor dels educadors de 110 països que sobresurten per diferents motius, com l’eficàcia dels seus ensenyaments o pel seu compromís amb la comunitat.

Per si no n’hi hagués prou, també va ser escollit com a Millor Docent de Primària d’Espanya 2018 i és que estem parlant d’un autèntic tot terreny de l’educació, que a més ha escrit 16 llibres, escriu posts al seu blog i realitza ponències sobre educació… Wow!

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Quan tenia divuit anys, m’agradaven moltíssimes professions: policia, bomber, pilot comercial, publicista… Vaig començar estudiant Econòmiques perquè m’encantava el món de la inversió en borsa, però el que m’ensenyaven a la carrera no acabava d’agradar-me.

Com que ja des d’adolescent em portava molt bé amb els nens, molta gent em deia que havia d’estudiar Magisteri, així que em vaig animar a fer-lo. Tan bon punt em vaig asseure a l’aula i vaig descobrir la importància que l’educació té per a l’individu i per a la societat, l’ensenyament es va convertir no només en la meva vocació, sinó també en la meva passió.

A quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes? 

Jo soc mestre de Primària i la meva especialitat és per Primària, per la qual cosa dono les àrees pròpies d’un tutor: Llengua, Matemàtiques, Ciències Naturals, Ciències Socials i Artística.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

La primera paraula que em ve al  cap quan penso en els meus inicis és “il·lusió”. Estava tan il·lusionat amb poder ensenyar i ser mestre que anava somrient a classe cada dia. És cert que la burocràcia, la falta de suport social i alguns conflictes amb pares i companys propis de la professió fan que aquesta il·lusió, de vegades, vagi disminuint de nivell, però tot això es compensa amb la passió que sentim per la nostra labor, així que, per fortuna, segueixo anant a classe amb un somriure. I això, en una professió com la nostra, és fonamental.

Has tingut algun moment “terra traga’m a l’escola?

Crec que qualsevol educador l’ha tingut, té o tindrà. El que és important és solventar-ho de la millor forma possible. Mai he actuat des de la imposició o la ferma convicció de creure’m en la veritat absoluta tan sols pel fet de ser jo el docent. De vegades, els alumnes estan passant un mal moment i nosaltres no ens n’adonem.

Considero que hem d’actuar des de l’empatia (connectar-nos emocionalment amb els altres). Sense cap mena de dubte, és un valor que freqüentment és rebutjat o no posat en pràctica, podent solucionar en nombrosos casos, problemes greus de convivència i també permetent una millora en el terreny o aspecte acadèmic.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?

Jo no soc partidari de posar gaires normes. Crec que resulta més eficaç posar poques normes, però això sí; d’obligat acompliment. Els nens saben perfectament el que està bé i el que està malament. Jo prefereixo que els nens assumeixin les normes com a beneficioses per a ells i per a la convivència dins del grup. Prefereixo que sàpiguen quan és un bon moment per anar al bany i que em vagin informant, a què em demanin permís en un moment inapropiat, com ara a la meitat d’una explicació.

Us explicaré una anècdota. Fa uns vint anys, el despertador no em va sonar, així que quan em vaig despertar eren les nou i quart. Em vaig llevar a tota velocitat i me’n vaig anar a l’escola sense esmorzar. Era tutor d’un 5è de Primària. Quan vaig arribar, vaig passar per davant de la porta del director. Em va preguntar que perquè corria, i li vaig dir que no m’havia sonat el despertador. Aleshores, amb la cara desencaixada, em va preguntar “I amb qui estan els teus alumnes? No t’hem posat cap substitució”. Llavors, tots dos vam pujar les escales corrents i en arribar al passadís, hi havia un silenci absolut. Quan vaig arribar a la porta de la meva classe, vam mirar per la finestreta i vam veure al delegat i a la delegada a la taula del professor cridant als companys per corregir els deures a la pissarra.

Aquell va ser un dels dies més feliços en la meva professió, perquè vaig comprovar que havia aconseguit que els meus alumnes fossin autònoms i responsables, que sabessin gestionar les dificultats i els imprevistos, i que fossin capaços de complir les normes en la meva absència.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Evidentment la tecnologia ho ha canviat tot. No tan sols ha canviat la manera en la qual aprenem, ens informem o ens comuniquem, sinó que a més, l’estructura física cerebral també ha canviat. És evident que la tecnologia afavoreix l’aprenentatge per molts motius, però també és cert que té un seguit de desavantatges.

Generalment, utilitzem la tecnologia en l’aprenentatge de manera lúdica, convertint als nens en consumidors, quan en realitat la tecnologia té un enorme potencial per tal que els nens es converteixin en creadors. A més, en utilitzar les tecnologies com a joc en excés, els alumnes s’acostumen a rebre una recompensa a cada minut, generant serotonina, el que fa que necessitin constantment una recompensa i canviar de joc. És molt difícil que mantinguin la concentració sense canviar de tasca. I això és perjudicial per a l’aprenentatge.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne?  I el més divertit?

Fa un parell de dies, una exalumna que és a França em va escriure per dir-me que estava complint el seu somni i que si no hagués estat per mi, no ho hauria aconseguit. Per sort, tinc l’enorme fortuna de què molts dels meus exalumnes, quan em troben pel carrer o em visiten a l’escola, em diuen coses maques, com ara que van estudiar una determinada carrera perquè jo els vaig ensenyar a pintar o, algun altre alumne en risc d’exclusió, que gràcies al fet que vaig ser tan pesat amb ells per tal que estudiessin van canviar la seva vida. I aquest és el millor premi que un pot tenir.

Una de les coses més divertides em va passar precisament fa un any. Hi havia dos nens de 1r de Primària parlant de mi sense saber que jo caminava darrere d’ells. Un li deia a l’altre que jo era el director de l’escola, mentre que l’altre li deia que jo no ho era. El primer va insistir a dir que jo sí que era el director, fins que el seu company es va parar i li va dir “en Toni no pot ser el director, perquè en Toni és molt simpàtic”. Aquella conversa em va resultar molt graciosa.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

La professió de mestre és una professió que no té horari. No hi ha un àpat on si hi ha un parell de mestres, no s’acabi parlant d’educació. La realitat és que els mestres treballem mentalment les 24 hores.

Estàs veient a l’Iker Jiménez a Cuarto Milenio un diumenge a les nou de la nit i, de cop i volta, t’arriba un WhatsApp amb una activitat genial i ja l’estàs obrint per veure com l’aplicaràs a la teva aula. Això no passa en quasi cap altra professió. Així que, mentalment, els mestres no tenim vacances.

Però, físicament, tampoc tenim tantes vacances com es creu. En realitat, només tenim les vacances d’agost. Durant el mes de juliol, tots els equips directius estan treballant i molts mestres estan realitzant les seves programacions didàctiques per al següent curs i fent neteja del curs anterior. Si coincideixen oposicions, milers i milers de mestres estan durant tot el mes de juliol preparant exàmens on es juguen el seu lloc de feina a 40º de temperatura, i altres milers de mestres estan corregint aquestes oposicions. Què hi ha mestres que al juliol ja estan de vacances? Segur, però la gran majoria, no.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els més grans desafiaments als quals heu de fer front els docents?

Un dels més grans reptes és l’atenció personalitzada, tan necessària per a la millora de la qualitat educativa. És impossible que amb les ràtios que tenim puguem atendre a aquesta individualitat, no tant pel nombre, que està en la mitjana de l’OCDE, sinó per l’enorme diversitat que hi ha en una aula. En aules amb 25 alumnes, 5 amb desconeixement de l’idioma, 2 alumnes de necessitats especials i 4 nivells curriculars diferents, és impossible donar una bona qualitat a tots.

Un altre dels grans problemes és el currículum. Un currículum que té el seu origen en l’any 1970 i que gairebé no s’ha renovat pel que fa als continguts. En aquell any, va ser una autèntica renovació, però avui hem d’establir des de ja mateix un currículum per a l’any 2050, no per al 2000. A més, la distribució de continguts és, en molts casos, totalment incoherent amb el moment evolutiu del nen.

També existeixen molts altres problemes com ara la falta d’implicació de molts pares, la mala formació del professorat, tant en la carrera com durant la professió i, també, la falta de recursos. Els alumnes no poden desenvolupar les seves potencialitats ni podem descobrir grans químics, músics o matemàtics si ens falten pianos, bateries, microscopis, pipetes,….

Amb relació a això últim… demana un desig! Qui sap…

Jo demanaria dues coses; primer, que per a fer una reforma curricular es cridi d’una vegada a mestres i professors, no a polítics o professors d’universitat allunyats de la realitat educativa, i, juntament amb això, demanaria que, un cop feta la reforma, es tanqui als responsables polítics en una habitació sense finestres i no se’ls deixi sortir fins que no arribin a una entesa d’estat duradora.

Per acabar, quina pregunta t’hauria agradat que t’haguéssim fet i no hem formulat?

Doncs la veritat és que ha estat una entrevista molt completa, amb preguntes molt interessants, així que moltes gràcies per haver-me proporcionat aquest espai.

Gràcies a tu per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Toni, avui amb tu, hem après molt!

ATENCIÓ!

Per poder descarregar aquest arxiu necessites estar loguejat o registrat al nostre web.

Si us plau, accedeix a al següent link per realitzar el registre o iniciar sessió si ja t’has registrat prèviament.

Registro/Acceder