Docents Excel·lents: Avui aprenem amb en Paco Pascual!

<<Un col·legi mai s’ha de mesurar per l’èxit de part del seu alumnat, sinó pels valors inculcats i pel creixement de tots en el seu conjunt>>

Paco Pascual, premiat com a segon més ben mestre d’Espanya per Educa Abanca l’any 2022, destaca pel seu apassionat compromís amb l’Aprenentatge-servei (ApS). El seu enfocament educatiu se centra en prioritzar als alumnes que enfrontin desafiaments i a promoure valors més enllà de l’èxit acadèmic. Posa l’accent en la importància de fer felices als nens cada dia a l’aula i a fomentar la lectura i l’autonomia en l’aprenentatge.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

En un principi, la meva aspiració era estudiar INEF. No obstant això, a causa de la qualificació mitjana obtinguda en el Selectiu, no vaig poder accedir a aquesta llicenciatura. Va ser llavors quan vaig veure en la necessitat d’optar a la carrera de Mestre d’Educació Física a la Universitat Catòlica. Encara que admeto una certa vergonya en reconèixer-ho, haig de confessar que la meva elecció inicial va estar influenciada pel període vacacional que oferia aquesta professió. No obstant això, també és cert que sempre m’ha atret el tracte amb els nens i percebia la meva habilitat per a captar la seva atenció.

El motiu de l’elecció és que tinc una empresa familiar de lloguer de vestits de Moros i Cristians i Reis Mags, i el període vacacional em permetia compaginar tots dos treballs, així ha estat durant vint-i-tres anys. No obstant això, des del moment en què vaig començar a exercir com a mestre em vaig adonar, com afirmava el gran Ken Robinson, que havia descobert “un dels meus elements”. Ser mestre m’ha canviat la meva vida per sempre i hauria treballat gratis perquè ha estat meravellós.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Soc mestre de Primària. Actualment, després de vint-i-tres anys d’experiència docent i als meus quaranta-quatre anys, estic en una excedència voluntària. Participo en un projecte de cooperació internacional no remunerat amb l’objectiu principal d’implementar la metodologia de l’aprenentatge-servei a la ciutat de *Saint Louis (el Senegal).

Encara que vaig estudiar Educació Física, vaig caure en el món de la tutoria gràcies a un nen molt amic meu, dels quals solen etiquetar com a “conflictiu per família desestructurada” i que va atacar la cama de la meva directora escolar amb un llapis. Considero que aquest episodi va marcar l’inici de la meva aventura a l’ensenyament.

També soc formador de companys en el CEFIRE de la Comunitat Valenciana i fins al moment he impartit totes les assignatures, sent la de Ciències en la qual més èxits han aconseguit els meus alumnes, ja que hem treballat mitjançant projectes d’aprenentatge-servei (no entenc l’educació sense aquesta filosofia de la qual em declaro addicte) i això ens ha portat a aconseguir 4 premis nacionals. Els detallo amb els seus vídeos que emocionen:

• Caminem Junts. Premi Nacional d’ApS a la Solidaritat i els Drets Humans, 2018 amb el qual lluitem contra el càncer infantil. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=93pmnp8mtwk
• Grillons per al record. Premi Nacional d’ApS a la Solidaritat i als Drets Humans, 2019 on convidem a persones privades de llibertat de la presó de Fontaclent i ajudem als ancians amb Alzheimer. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=9c95khqnmds&t=1s
• SOS Mariola. Premi Nacional d’ApS a l’Educació Ambiental, 2022 i Premi Nacional a l’Ecoinnovació de la Fundació Endesa, 2023. En aquest treball netegem 122 km del parc natural de la *Mariola, salvem sengles erosionades, reforestem, recuperem una campana, ajudem a persones necessitades i evitem l’extinció de dos animals domèstics. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=881paecxdkk

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Els primers anys recordo que era un autòmat d’explicar i manar exercicis. Realitzava cada dia el mateix i no m’omplia en absolut, però recordo que van ser els anys més feliços de la meva estada en el col·legi Sant Roque per la complicitat amb aquells companys que ara ja estan jubilats.

Al cap de poc de ser tutor i després de fer algun curs de formació i llegir molts llibres, vaig descobrir l’apassionant món del foment de la lectura infantil. Recordo que m’ho passava genial enginyant infinitat d’animacions lectores on apareixien follets, bruixes i altres personatges fantàstics que s’encarregaven, de manera màgica, de convertir als meus alumnes en voraços lectors. Recordo una anècdota en una reunió amb una mare en la qual em va dir que parés amb les animacions perquè no podien comprar més llibres. Era l’època pre-noves tecnologies, una època que crec que mai tornarà. Avui dia fomentar la lectura és gairebé missió impossible i els nens lectors estan en perill d’extinció.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Fa dos cursos vaig fer una excursió a la muntanya només amb la meva classe mentre plovia. Anàvem ben equipats amb impermeables i paraigües. Era una oportunitat única per a gaudir de la naturalesa d’una manera més campestre i emocional. Els nens estaven gaudint molt, però una alumna va tenir un atac d’ansietat perquè hi havia molta boira i, encara que aparentment no vaig perdre la calma, la processó anava per dins. Em va fascinar la reacció espontània dels seus companys que la van ajudar en tot. Quan se li va passar, als cinc minuts i per efecte contagi, una altra companya va tenir un altre atac d’ansietat. El que mai em va passar en 23 anys… Ara bé, tornaria a repetir l’excursió ara mateix.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

La meva tècnica és la cadira de quatre potes. Amb aquesta, no sols he aconseguit captar l’atenció del meu alumnat, sinó que he aconseguit amb ell un vincle tan fort que tots formen part del meu cor i crec que jo del seu. Les quatre potes són el sentit de l’humor, l’educació emocional, el foment de la lectura i l’aprenentatge-servei.

Cada dia me les enginyava per a fomentar la seva curiositat i trencar-los els esquemes emocionals (record un projecte que duem a terme sobre la mort). Sempre he intentat aplicar un aprenentatge real i donar-li tot el protagonisme a l’alumnat. La satisfacció més gran d’un mestre és guiar als seus nens i tenir la sensació que si marxés de la classe en aquest moment, aquesta continuaria funcionant. M’apassiona veure’ls treballar des de “fora” i amb la seva autonomia pròpia. Parlo de deixar-los lliures per a crear, descobrir i provocar nous horitzons i no ser esclau del poder d’una inservible nota numèrica.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Per a mi els nens actuals són millors que el que érem nosaltres i tenen moltes possibilitats. L’únic desavantatge és que aquestes “noves tecnologies” s’han carregat el nivell lector de l’alumnat i ha augmentat el seu sedentarisme, i això ho notarem com a societat en un futur. Em preocupa moltíssim el baix nivell de lectura i escriptura actual. És cert que els d’abans teníem qualitats més “salvatges” que són necessàries per als nens actuals, per això entenc la innovació educativa com tornar enrere en el temps i moltes han estat les meves activitats sobre aquest tema: sortides a la muntanya, pasturar ovelles, fer olives, disseccions de carnisseria, cria i solta d’animals, neteja de rius, etc. I en totes aquestes activitats sempre he fomentat la lectura. Un nen d’ara amb qualitats dels d’abans per a mi és un superheroi.

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

En l’àmbit grupal, em va emocionar profundament que les famílies, per iniciativa pròpia, em presentessin al premi de Millor Mestre d’Espanya Educa Abanca on vaig quedar segon. No m’agraden els premis individuals i sé millor que ningú que no ho soc, ni de lluny, el segon més bon mestre d’Espanya, però del que més orgullós estic és que m’hagin presentat les famílies sense tenir cap motiu. Em quedo amb això.

En l’àmbit individual, tinc moltes coses a destacar, però fa ben poc la Laura em va dir que soc la llum que brilla en un far que guia els vaixells, i que no sabria què fer sense mi. I en Raül vol ser metge gràcies al nostre projecte contra el càncer i us puc assegurar que curarà a moltes persones.

No sabria què triar respecte al més divertit. M’ho he passat tan bé amb totes les generacions que han passat per les meves mans que podria triar una anècdota diària, però em quedo amb les pernoctacions del workshop de por i amb la meva etapa de Psicomotricitat en Infantil. Per Déu quin divertit era allò!

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Que és cert i que són ben merescudes. Però sé que alguns mestres no paren ni per vacances i els respecto a més no poder. Jo, per exemple, mai he pogut desconnectar (i diuen que les vacances són per a això) perquè aquest treball m’ha apassionat tant… I allò que t’apassiona no et permet parar. De fet, pots desconnectar de voler a la teva parella o de practicar el teu esport favorit?

Amb això no pretenc que els mestres estiguem treballant tot l’estiu, però no és bo parar la màquina per complet perquè després costa més arrencar-la i els setembres són més difícils (fins i tot oblidem les contrasenyes). Jo, per exemple, a l’estiu em dedicava a dissenyar els projectes del curs vinent i a llegir llibres formatius que aplicava en el curs següent. Soc molt partidari dels descansos actius.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els majors desafiaments als quals heu de fer front els docents?

Sent sincer, veig molts mestres acomodats, esperant el cap de setmana i el final de mes per a parar la mà. I hi tenen dret, clar. Però hi ha molta gent que no estima la professió i que no els queden energies. Penso que per sobre de qualsevol Llei educativa i possibles Pactes d’Estat està l’actitud del professorat i el tracte directe dels mestres amb els seus alumnes, als quals has de veure com si veritablement fossin els teus propis fills. Això és el més important. Estem obligats a deixar-nos la pell per aquells alumnes que més problemes tenen, perquè ser mestre dels “excel·lents” és molt senzill.

Tenim la millor professió del món i a les nostres mans estan els més preuats tresors que tenen les famílies: els seus fills. No valen aquí les nocives i covardes etiquetes que no dedicaríem als nostres fills, però sí als nostres alumnes. Un col·legi mai s’ha de mesurar per l’èxit de part del seu alumnat, sinó pels valors inculcats i pel creixement de tots en conjunt prioritzant als que més problemes tenen. Cal fer feliços als nens cada dia (un dia sense somriure és un dia perdut), i quan els vulguis exigir cal explicar-los sempre el motiu. Explicar el per a què fan les coses i et sorprendran.

En relació a això últim…demana un desig! Qui sap….

Desitjaria que desaparegués el bullying, el fracàs escolar i que els mestres prioritzéssim de veritat als alumnes que ho passen malament a l’escola, i tenen dificultats personals i acadèmiques. Desitjaria, i em trec el barret per qui aconsegueix, que tot l’alumnat estigués integrat i que anés motivat a l’escola, on el professorat pogués demostrar-li quin és el sentit real d’anar a escola. El perquè va a escola.

Finalment Què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

M’ha encantat la vostra entrevista. Mode nostàlgia encès.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Paco, avui amb tu, hem après molt!