Docents Excel·lents: Avui aprenem amb Rubén Martínez!

<<Els docents necessitem adaptar-nos i emprar els nous recursos en les nostres classes>>

En aquesta entrevista amb Rubén Martínez, descobrim la seva innata connexió amb l’ensenyament d’ençà que era estudiant. El seu enfocament en l’aprenentatge basat en el Joc i la seva adaptació a les tecnologies emergents reflecteixen el seu compromís amb l’educació moderna. A més, destaca la importància de la col·laboració entre famílies i escoles per a enriquir l’experiència educativa.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

No recordo haver volgut una altra cosa, d’ençà que tinc ús de memòria m’ha apassionat l’educació. De fet, m’ha encantat ajudar a altres companys en la meva època d’estudiant a memoritzar o a comprendre el que havíem d’aprendre. Encara que no va ser fins als setze anys quan vaig decidir a quina etapa educativa dedicar-me, i actualment, no em penedeixo d’això.

En l’actualitat, treballo en el Col·legi Segle XXI, un centre que, a través de valors necessaris de desenvolupar, involucra tant a docents com a les famílies, especialment en la promoció del cooperativisme, un valor fonamental en la nostra societat. Centres com aquest ens permeten inculcar aquests valors des de l’educació.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Soc professor d’educació especial, la qual cosa implica ensenyar a alumnes que pertanyen a diferents etapes educatives. També faig classes en diverses universitats com la Universitat Nebrija, la Universitat Alfons X El Savi, i la Universitat Internacional de València (VIU), la qual cosa em permet compartir les meves experiències amb futurs professionals de l’educació.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Recordo sentir molts nervis. Enfrontar-se a una classe i saber que el seu aprenentatge depèn en gran part de l’experiència que els ofereixis, és una enorme responsabilitat.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Per descomptat, quan vaig planificar per primera vegada un trimestre de classes i em vaig adonar que el ritme que havia planejat no s’assemblava en res a la realitat. Em vaig sentir perdut en un espai del qual era responsable. Una vegada superades aquestes primeres setmanes, la meva visió i comportament van canviar totalment.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

La metodologia que més utilitzo, tant amb els més petits com els grans, és l’aprenentatge basat en el joc. Aquest mètode d’ensenyament em permet captar l’atenció dels estudiants i adaptar-me als diferents ritmes d’aprenentatge dels estudiants. Quan dissenyo un joc em centro a elaborar diverses propostes que mostrin un contingut amb diferents graus de dificultat. Cosa que permet captar l’interès de qualsevol alumne o alumna.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Quan estudiava els mòbils s’usaven únicament per a trucar, enviar SMS i jugar a l’Snake (un joc que va revolucionar en el seu moment). Avui en dia, és difícil trobar un nen/a que no sàpiga fer servir una tauleta o mòbil. Però no consisteix a prohibir el seu ús, sinó a moderar i mostrar-los una via adequada en la seva utilització.

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

El que més recordo, per l’impacte que em va generar, va ser quan un estudiant em va dir “bruixot”, al principi em vaig quedar en xoc perquè no entenia el context pel qual em deia així. Quan li vaig preguntar em va dir que era perquè “feia màgia”, que havia aconseguit aprendre a multiplicar i fer operacions sense adonar-se, ja que no va haver d’estudiar. Aquesta reflexió en un nen tan petit em va sorprendre, va ser la metxa que em va motivar a continuar usant aquest mètode d’ensenyament i aplicar-lo en altres contextos com la universitat. Una decisió que m’ha permès viure moltes experiències i moments divertidíssims tant amb els estudiants més petits com amb els grans.

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

No em sol afectar, és un comentari que se sol repetir entre aquelles persones que no saben el que és l’educació. D’una banda, el cansament físic i mental que sol generar haver d’ensenyar i educar cada dia a 20 – 30 alumnes. D’altra banda, cal tenir en compte que les classes es necessiten planificar i això implica crear materials, elaborar exercicis i proves d’avaluació… i, sol ser a l’estiu quan destinem el temps per a això.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els desafiaments més grans als quals heu de fer front els docents?

La irrupció de les intel·ligències artificials ha suposat un abans i un després en l’educació, encara que porta temps amb nosaltres, no ha estat fins fa uns mesos que el seu ús està a l’abast de tots. Els docents necessitem adaptar-nos i emprar aquests recursos en les nostres classes. Personalment, ja ho estic usant en tots els aspectes on imparteixo classes. Ensenyo com usar-ho al meu alumnat de la universitat. Una experiència que està sent molt enriquidora tant per a mi com per als meus estudiants.

Amb relació a això últim…, demana un desig! Qui sap…

M’encantaria que anessin sorgint més debats i grups que se centressin a estudiar aquesta tecnologia. Cada vegada n’hi ha més, alguns d’ells s’han posat en contacte amb mi per a col·laborar i establir línies de treball, però necessitem que sorgeixin més espais on desenvolupar aquest recurs pel benefici de l’educació.

Finalment Què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

M’hauria encantat parlar una mica sobre la col·laboració entre les famílies i l’escola. Necessitem obrir les nostres aules i establir línies de col·laboració i, els centres escolars i les empreses educatives tenim l’obligació de generar espais on es pugui realitzar.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Rubén, avui amb tu, hem après molt!