Docents Excel·lents: Avui aprenem amb la Mireia Muñoz

<<El més important és ensenyar hàbits, normes, educació i valors>>

Avui entrevistem a Mireia Muñoz, una professora la vocació de la qual per l’educació va ser inspirada per la seva pròpia família de docents. Llicenciada en Psicologia i diplomada en Magisteri d’Educació Primària, Mireia sempre ha tingut clar que la seva vocació està a l’educació. Després d’una trajectòria que la va portar des de l’ensenyament de religió fins a convertir-se en tutora de primària, comparteix amb nosaltres el seu enfocament creatiu per a mantenir l’ordre a l’aula, reflexiona sobre l’impacte de l’era digital en l’educació i comparteix commovedores anècdotes sobre la influència dels mestres en les vides dels estudiants. Amb humilitat, Mireia destaca els desafiaments actuals que enfronta el sector educatiu, subratllant la importància d’una col·laboració més estreta entre docents i famílies per a l’èxit de l’aprenentatge.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Vinc d’una família de docents, per tant des de petita vaig tenir molt clar que volia dedicar-me a l’àmbit de l’educació.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Vaig començar sent mestra de religió, però la meva veritable vocació era ser tutora de primària. Vaig estar uns anys a Catalunya treballant com a mestra de religió i alhora estudiava oposicions de mestra de primària. Vaig aconseguir la meva plaça a València en 2018 i des de llavors molt contenta sent tutora de primària. He estat tutora de 1° i 2° impartint castellà, valencià, coneixement del mitjà, matemàtiques i valors.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

La meva primera experiència com a docent va anar sent mestra de religió a Catalunya. A més de religió impartia altres àrees i feia reforços en tots els cursos, la qual cosa em va permetre tenir un bagatge i experiència en tota infantil i primària. Gràcies a aquests 4 cursos que vaig aprendre moltíssim de mestres i mestres, de diferents maneres de treballar, de metodologies tan innovadores, em va servir per a poder tenir més recursos a l’hora de començar amb la meva veritable vocació: ser tutora de primària.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Clar que sí. L’any de pràctiques com a funcionària docent el vaig realitzar en una escola amb un 98% d’ètnia gitana. És un món diferent, jo diria que paral·lel a la nostra forma de vida. Allí t’has d’acceptar i entendre la seva forma vida. La docència passa a un segon pla, el més important és ensenyar hàbits, normes, educació i valors.

Allí m’encarregava de motivar a cada curs a la lectura, em vaig convertir en l’especialista de biblioteca en el qual cada curs d’infantil i de primària acudien a la biblioteca en la qual els explicava un conte i acabaven fent una manualitat.

Un dia a la biblioteca amb els alumnes de 2° de primària, dos nens van discutir i un d’ells va treure un pal esmolat amb intenció de clavar-l’hi en el coll de l’altre. Afortunadament, vaig poder portar als nens al meu terreny i solucionar la situació de manera pacífica.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

Cada any tematizo la classe. Aquest curs era la classe dels Pokémon. La meva classe està dividida en 4 grups i cada grup és un Pokémon. En la pissarra hi ha pegada una fulla plastificada amb els dibuixos i noms dels 4 Pokémon que representa cada grup. Els alumnes de manera grupal van aconseguint punts en funció de si estan treballant bé, hi ha silenci quan treballem de manera individual, tenen les taules i el sòl net, etc. Al final de setmana al grup amb més punts tenen un adhesiu.

També, de manera individual, tenen unes targetes que les tenim visibles en un panell de la classe amb el dibuix d’un Pokémon, el seu nom i 25 punts en gris. Cada dia fem entre tots una valoració de com ha anat el dia a cada alumne: si ha anat bé, li acoloreixo un punt de verd i no ha estat així no s’acoloreix. Quan tenen la targeta plena de punts verds se li dona una recompensa.

Així que, per a captar l’atenció ja saben que poden tenir punts de grup o individual en funció del seu treball del dia i comportament.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Les noves generacions sens dubte són ja nens i nenes digitals. Tenen molt interioritzat l’accés a la informació immediata. Fins no fa tant, buscar informació era un treball en si mateix. Això fa que els nens i nenes no s’acostin tant als llibres de manera general, excepte els llibres de lectura obligats.

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

El que més em commou és despertar un instint maternal en ells, però sens dubte, el que més em reconforta és tenir el reconeixement ja no sols dels nens, sinó dels pares. Ells em transmeten moltes vegades com parlen de la meva, la influència positiva que exerceixo sobre ells i això sens dubte és la major satisfacció que pot tenir un docent.

I el més graciós és que un alumne de 2° em va preguntar: vols casar-te amb mi?

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

La majoria de treballs fan la seva jornada laboral i no li dediquen més temps a la seva casa. Al contrari passa amb els maestres, en el nostre treball se li ha de dedicar molt de temps a casa, durant els caps de setmana i en temps de vacances. Així que, qui pensa que tenim moltes vacances, és perquè no sap ni entén la nostra gran dedicació.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu Quins són els majors desafiaments als quals heu de fer front els docents?

El gran desafiament avui dia són les famílies. En el passat els mestres eren una gran autoritat per a les famílies i nens, però actualment, les famílies fan més cas dels seus fills, qüestionant el coneixement i el saber educar d’un mestre.

D’altra banda, el canvi de lleis en tan poc temps, parla del poc èxit educatiu que estem tenint.

En relació a això últim…demana un desig! Qui sap….

M’agradaria que les famílies ens respectessin com passava en el passat, i que hi hagi una mateixa línia educativa totes dues parts per a aconseguir l’èxit de l’aprenentatge de l’alumnat.

Finalment Què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

Estan totes les preguntes perfectes! Moltes gràcies!

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Mireia, avui amb tu, hem après molt!