Docents Excel·lents: Avui aprenem amb la Mónica Gordi

<<Quan ets mare o pare, la vida et dona un gir emocional: llegeixes, t’informes, assisteixes a cursos i ordenes els teus principis i prioritats dissenyant l’estil de criança que t’agradaria. Quan a més ets mestra i tens totes les teories, vols posar-les en pràctica i educar amb el cor i sentit comú.>>

Avui entrevistem a Mónica Gordi, professora amb gran vocació per a crear, aprendre i educar. Amb el seu lema «Compartir és créixer», publica en el seu blog i en el seu perfil d’Instagram (@teachers_activity_corner) tota mena de continguts educatius i recursos per a famílies i mestres, comptant ja amb més de 32.2k seguidors. També és formadora d’oposicions d’infantil a Catalunya i de cursos reconeguts sobre lectura i escriptura per al CEFIRE (Centre de Formació Innovació i Recursos Educatius). Autora del llibre «Com ajudar els nens a llegir i a escriure – Propostes per a treballar a casa i a l’escola».

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

De petita sempre jugava a ser mestra, i a l’ésser la major de la família sempre he cuidat dels meus cosins i del meu germà. En finalitzar la titulació de tècnica d’educació infantil, vaig iniciar els meus estudis en la universitat mentre ho compaginava amb el treball d’educadora en centres de primer cicle (0-3). Sabia que estava fent el que realment m’agradava i era feliç. La meva professió em fa sentir-me satisfeta, emocionada i agraïda a la vida. Des de fa 20 anys em dedico a la docència, passant per moltes etapes educatives. Això m’ha permès tenir una visió de l’educació àmplia quant a les bases de l’ensenyament i desenvolupament integral dels nens.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes

Soc mestra d’infantil i primària, els últims cursos he estat en cicle inicial. Com a tutora he impartit totes les matèries menys les especialitats (matemàtiques, llengua catalana i castellana, medi natural i social, valors, plàstica…). Tres sessions a la setmana treballem per racons de matemàtiques, català i mig; a més dos dies més es barreja l’alumnat de 1r i 2n i funcionem per ambients, he estat l’encarregada de dur a terme la mediateca. També imparteixo formacions per a mestres/as sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en infantil i soc formadora d’oposicions a Catalunya.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Recordo tenir una grandíssima il·lusió cada dia d’estar amb els/les nens/as, moltes ganes de crear materials, fer propostes i posar-les en pràctica. Vaig començar a l’escola infantil 0-3 anys, en la classe de bebès, i veure’ls com creixien amb mi va ser meravellós. En totes les etapes s’aprecia el seu desenvolupament, però en edats tan primerenques els seus assoliments i la seva evolució és molt notable.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

Com mestra algun comentari desafortunat de les famílies. I com a alumna, molt més divertit: Els divendres a la tarda tot el col·legi cap a plàstica, m’encantaven les sessions d’art, les esperava amb moltes ganes. Aquesta assignatura em motivava, es respirava un ambient relaxat, tots/as fèiem i desfèiem, es fomentava la creativitat. Com a anècdota recordo que la mestra del meu germà petit em va venir a buscar perquè veiés la tallada de cabells que s’havia fet a tisora. Ohhh, déu meu!!, va lluir escales una bona temporada. A ell no li motivava l’assignatura i buscava el seu entreteniment d’altra banda.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?

M’encanta quan tornem del pati i a l’inici de les classes a les *15h, posar-los música relaxant, i fer una píndola de ioga juntament amb una cançó de rima en moviment. Cada dia costa més captar l’atenció i sobretot que sigui duradora. Normalment em funciona donar-li a la manovella d’una capseta de música que tinc o baixar la veu i crear misteri.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

Penso que se’ns ha anat de les mans. Amb l’excusa de créixer en l’era digital i que les pantalles estan a l’ordre del dia, voler estar actualitzats ha fet que moltes famílies no sàpiguen posar límits i ara es troben desbordes. El seu efecte és contraproduent, és evident que els/les nens/as no tenen autocontrol, inicialment produeixen alleujament i tranquil·litat, però a la llarga tenim un problema assegurat que hem pogut evitar. El pitjor és que algunes persones no són conscients del greu problema de l’addicció a les pantalles. L’exposició primerenca i la falta de gestió genera ansietat, un retard evident en l’adquisició del llenguatge, falta de concentració, dificultats d’atenció, disminueix la motivació per la resta d’aprenentatges, ocasiona problemes de relacions socials i escasses ganes de jugar, que és el que realment han de fer els/as nens, ja que és un dret universal reconegut per l’ONU del qual li estem privant. Tinc un fill de 6 anys i mig que ha crescut enmig de la pandèmia, no disposa de tauleta, mòbil, videoconsola, ni té televisió a la seva habitació. Educar sense pantalles és possible.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne? I el més divertit?

En finalitzar segon, fan una expressió escrita sobre la descripció i en aquesta ocasió han de triar a una de les mestres del nivell. M’ha fet moltíssima il·lusió llegir-les i han dit coses com “La millor *profe de l’espai i del món sencer, és amable i simpàtica, ens ajuda molt i m’agrada com a ensenya activitats, és molt divertida, explica molts contes, li agraden els nens i nenes, fa que les classes siguin divertides…”. M’emporto totes i cadascuna de les descripcions en el cor. I el més divertit, em fa molta gràcia quan es despisten i em diuen “mamà”, em miren, somriuen i diuen “Ai… Mónica”. Els nens són curiosos per naturalesa, aquesta espontaneïtat m’entendreix molt, sempre treuen temes i fan preguntes que realment es plantegen. Per això m’agrada tant la franja d’edat entre els 3 i els 8 anys.

Què se’t passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Què no coneixen a cap mestre/a de prop, si li ho pregunten a la meva parella, segur que riu. En els períodes de vacances em continuo formant, preparo materials per al curs següent i rares vegades estic desconnectada dels grups de WhatsApp de l’escola i del correu electrònic. El millor de les vacances, és evident que és poder conciliar la vida familiar.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els majors desafiaments als quals heu de fer front els docents?

La doctora Marian Rojas Estapé afirma que ens trobem en la crisi de l’atenció. Vivim híper estimulats, passen 45 coses alhora, no connectem sensorialment amb tots els sentits i cada vegada tenim més dificultat per a tenir paciència i saber esperar, tot és aquí i ara, no sabem gestionar l’avorriment i a l’alumnat li costa crear, inventar, jugar, etc. Aquesta immediatesa i la falta d’atenció per a mantenir la concentració el temps que dura una explicació, em genera una preocupació sobre la societat del futur. Rojas també diu que “El cervell funciona amb un mecanisme, o l’usem… o el perdem”, així que els i les docents tenim una missió evident: fomentar la motivació i generar situacions d’aprenentatges competencials i funcionals per a la vida. Al gran va desafiar de l’educació en el context acadèmic, li afegeixo amb dolor i indignació la pèrdua de credibilitat i autoritat d’els/les mestres per part d’algunes famílies.

En relació a això últim…demana un desig! Qui sap….

Criar a casa amb sentit comú i visió de futur. Respecte i amabilitat feia la nostra labor.

Finalment, què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

Potser com t’ha ajudat el teu fill a millorar en la docència?, per què has escrit un llibre? o
com ajudes als docents i famílies?.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Mónica, avui amb tu, hem après molt!