Docents Excel·lents: Avui aprenem amb Patricia Solís!

<<L’aprenentatge continu és essencial>>

Patricia Solís està formada en Psicologia i té una vocació innegable per l’ensenyament. La seva experiència com a mestra de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge està enriquida gràcies a la seva especialització en Psicologia Educativa i Discapacitat, amb múltiples màsters i postgraus. A més, va ser nomenada com a candidata a millor docent en els Premis Educa Abanca en els anys 2021 i 2022. Com a Investigadora Principal del Grup de Recerca IN-DIV (Inclusió i drets de l’atenció a les individualitats) de la UNIR, la seva labor investigadora se centra en la promoció de la inclusió i el respecte a la diversitat en l’àmbit educatiu. Amb una visió centrada en l’estudiant i el seu desenvolupament integral, la Dra. Patrícia Solís és una referent en la cerca de pràctiques educatives inclusives i respectuoses.

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?

Recordo de molt petita voler ser mestra, però a mesura que vaig créixer em va marxar la idea. Mentre estudiava la carrera vaig treballar com a auxiliar de suport en el programa PROA i quan vaig acabar la llicenciatura de psicologia tenia clar que volia dedicar-me a la recerca, i no pensava que pogués aportar res, en aquell moment, a la docència, des de la meva inexperiència. Vaig començar el doctorat i vaig fer el màster en formació del Professorat.

Va ser llavors quan em vaig presentar a una plaça d’orientació educativa i em van tornar a entrar ganes d’entrar al món de la docència. Tres mesos després, vaig començar a portar una tutoria de diversificació curricular i van ser 4 cursos acadèmics plens d’aprenentatges. No obstant això, veia que hi havia moltes coses que des del meu perfil no aconseguia comprendre i això em va portar a estudiar el grau de magisteri en educació primària. Així va ser com, sense haver-ho planejat, compaginava el doctorat amb l’orientació educativa i la docència com a mestra de pedagogia terapèutica.

En quin nivell educatiu estàs? Infantil, primària, secundària… i quines matèries imparteixes?

Actualment, estic en l’àmbit universitari, tot i que la meva trajectòria ha abastat nivells des d’infantil fins a secundària i formació per a adults. Imparteixo assignatures relacionades amb la discapacitat en general i els trastorns de comportament, i el meu àmbit de recerca es relaciona amb les pràctiques inclusives i els drets de les persones amb discapacitat.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?

Els meus primers temps com a docent van ser desafiants però plens de descobriments. Recordo sentir-me emocionada i ansiosa per fer una bona feina. Cada dia era un aprenentatge constant, enfrontant-me a situacions noves que m’exigien adaptar-me ràpidament i aprendre sobre la marxa. Va ser un període intens, però enriquidor, sentia que cada obstacle superat em feia créixer professionalment. Recordo els dubtes freqüents i el fet de buscar suport en els meus companys més experimentats. En aquest sentit, vaig ser molt afortunada per trobar-me amb grans companys dels quals vaig poder aprendre i  compartir.

Amb els alumnes de la meva tutoria de diversificació curricular compartia sovint els meus dubtes sobre algunes de les iniciatives que els proposava, què els havia agradat?, què canviarien?… crec que tots vam créixer molt com a persones.

Has tingut algun moment “terra empassa’m” a l’escola?

N’he tingut molts, des que em confonguessin en una sortida cultural amb una alumna fins a equivocar-me d’aula a la facultat i començar a donar la meva classe sense que cap alumne digués res fins que va arribar el professor corresponent. No obstant això, crec que el meu moment més vergonyós va ser durant una classe de màster en línia a les 9 de la nit. Jo portava una brusa, però els pantalons de pijama i en un moment donat se’m va ocórrer ensenyar per la pantalla un llibre que tenia en una prestatgeria darrere meu, i en aixecar-me…  més de 90 alumnes van veure el meu pijama de Mickey Mouse.

Quina tècnica infal·lible apliques a l’aula per a mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes? 

En realitat, no crec que existeixi una tècnica infal·lible que funcioni en totes les situacions ni amb tots els grups d’alumnes. He trobat que la clau radica en la varietat i l’adaptabilitat. El més important és conèixer als meus alumnes, entendre els seus interessos i necessitats individuals, i ajustar els meus mètodes segons el que millor funcioni per a aquell grup en particular. Això implica ser flexible i estar obert a provar noves estratègies si alguna cosa no està funcionant. Amb tot, la tècnica que més utilitzo és la “Senyal de Soroll Zero”, és curiós com una cosa tan senzilla resulta tan eficaç amb tots els grups d’edat.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?

La presència de tauletes i mòbils ha transformat l’experiència de creixement dels nens, des de com aprenen i s’entretenen fins a com interactuen amb el món que els envolta, però no sols ha transformat als nens, sinó també als adults.

Aquesta tecnologia ha proporcionat beneficis significatius, però també ha plantejat desafiaments en termes de temps de pantalla, interacció social i habilitats de comunicació. Hem d’aprofitar la digitalització com a eina pedagògica recolzada en pràctiques amb evidència científica, establint límits i tenint present que no tot val ni el que és beneficiós i necessari a una determinada edat ho és a unes altres.

Què és el més bonic que t’ha dit un/a alumne/a? I el més divertit?

Al llarg d’aquests anys, en tots els nivells educatius m’he trobat amb persones sorprenents i admirables, amb alumnes que s’han convertit en amics amb el pas del temps. La gratitud d’un alumne és la major recompensa a llarg termini, em costaria molt quedar-me amb una sola frase o moment.

Respecte al més divertit ho tinc més clar, tinc guardat un poema que em va escriure un alumne de 3r de primària i començava dient “ets la millor professora, fins ara”. A més de dominar la rima, destil·lava sinceritat.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?

Em fa reflexionar sobre com la percepció de les vacances pot variar de persona a persona. Mai són suficients! Bromes a part, crec que els docents tenim un gran avantatge a l’efecte de conciliació familiar i això és innegable; com també ho és que una gran part de la càrrega de treball la fem fora de l’horari lectiu i moltes vegades això passa desapercebut als qui fan aquest tipus de comentaris. Hem de ser responsables amb la gestió del temps no lectiu i continuar formant-nos. L’aprenentatge continu és essencial.

Parla’ns de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els desafiaments més grans als quals heu de fer front els docents?

En l’actualitat, els docents, en totes les etapes educatives, enfrontem una sèrie de desafiaments que van des de l’adaptació a la tecnologia fins a abordar les necessitats diversificades dels estudiants i garantir un entorn d’aprenentatge efectiu. El sector educatiu requereix enfocaments innovadors i solucions col·laboratives per a superar aquests desafiaments en constant evolució.

Personalment crec que és crucial que tots els enfocaments i solucions adoptats es basin en l’evidència científica ja que està ens dona pistes sobre quines estratègies d’ensenyament maximitzen la retenció del coneixement i el compromís dels estudiants, la integració d’habilitats com la resiliència, el pensament crític i la col·laboració en el currículum educatiu.

En definitiva, la integració de la ciència en el camp educatiu és essencial per a oferir un aprenentatge de qualitat, adaptat a les necessitats canviants dels estudiants i basat en mètodes validats per la recerca.

En relació amb això últim…, demana un desig! Qui sap…

Clar! El meu desig seria que cada estudiant tingui accés a una educació que sigui inclusiva, adaptativa i que fomenti la seva curiositat, creativitat i desenvolupament integral. Que la ciència continuï guiant els enfocaments educatius per a garantir que cada persona rebi les eines i el suport necessaris per a aconseguir el seu màxim potencial.

Finalment, què t’agradaria que t’haguéssim preguntat i no ho hem fet?

Actualment, tinc una línia de recerca centrada en la inclusió en les etapes postobligatòries així que una pregunta genial seria: com podem garantir la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en la universitat

És fonamental que les instal·lacions universitàries siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat, però? en cap cas és suficient. És necessari oferir serveis de suport individualitzat, com a tutors, intèrprets de llenguatge de senyals, assistents personals o equips de tecnologia assistencial, per a garantir que les necessitats específiques de cada estudiant siguin ateses. Però totes aquestes estratègies poden fallar si no brindem formació al personal docent i no docent sobre com treballar amb estudiants amb discapacitat, fomentem la sensibilització i promoure un ambient respectuós i comprensiu.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Patricia avui amb tu, hem après molt!