Comparador de quaderns
Tour de la pedagogia. AVUI: La Pedagogia Progressista
Amb el pas del temps i especialment amb l’arribada de les noves tecnologies, cada cop són més les veus que demanen un canvi en la manera tradicional en la qual els alumnes adquireixen els coneixements. I és que la simple transmissió d’aquests per tal que l’alumne els memoritzi i superi l’examen posterior, és una metodologia amb la qual molts no estan d’acord.
La Pedagogia Progressista en canvi, busca que l’alumne deixi de ser un subjecte passiu per passar a ésser actiu per la qual cosa, promou una educació pràctica, participativa i democràtica que fuig de la competitivitat i intenta respondre a les necessitats específiques de cada alumne.
Es treballa per aconseguir el ple desenvolupament de les potencialitats de l’individu a la vegada que es rep una atenció individualitzada. Tanmateix, es promou la llibertat amb responsabilitat, la reflexió, la curiositat i el descobriment, sempre que sigui possible, en plena natura.
Qualsevol podria pensar que aquest moviment pedagògic ha sorgit en els darrers temps, com a resposta als canvis que ha experimentat la societat, pero no és així, ja que es va començar a forjar fa ni més ni menys que finals del s. XIX. És a dir… Té més de cent anys!
La Pedagogia Progressista, també coneguda com a Escola Nova, Escola Activa, Nova Educació o Educació Nova, Educació Reformista… s’ha posat en pràctica en diferents escoles que coincideixen en aspectes bàsics relacionats amb el desenvolupament de l’individu encara que amb diferents enfocaments:
A grans trets, aquesta metodologia educativa persegueix desenvolupar el potencial del nen fomentant l’autonomia, la independència i la llibertat en un ambient tranquil, ordenat i estructurat. Per aconseguir-ho, utilitza materials específics així com mobiliari adaptat que estigui a l’altura dels nens per tal que aquests el facin servir sense l’ajuda d’un adult.
Es tracta cada nen de manera personalitzada i, de la mateixa manera que a la resta d’escoles de la Pedagogia Progressista, se’l considera com a un ésser actiu i no només receptiu.
També es posa especial èmfasi en aprendre de la natura, per la qual cosa es promouen sortides a l’exterior que serveixin d’inspiració pels nens.
Es tracta d’una escola anglesa fundada el 1921 i que està emmarcada dins del moviment de les Escoles democràtiques. Aquí no s’examina ni es qualifica als alumnes, l’assistència a classe no és obligatòria, no es renya ni es fan sermons i hi ha un tracte igualitari entre nens i adults. A més, es fa servir l’assemblea com a òrgan de gestió, on tots participen per decidir les normes de l’escola.
“Un nen ha de viure la seva pròpia vida – no una vida que els seus pares volen que visqui, no una vida decidida per un educador que creu saber el que és millor per al nen“. Alexander Sutherland Neil
Les classes es construeixen juntament amb l’estudiant i són diferents per a cada alumne. Es busca desenvolupar capacitats com ara la responsabilitat, el respecte o la comunicació i se li dona especial importància al joc, a les activitats artístiques i a les creatives.
La primera escola de l’Ave Maria va ser fundada per l’Andrés Manjón, i s’hi impartia un ensenyament gratuït als fills de les famílies pobres amb la religió com a puntal de la seva pedagogia. Molt crític amb les metodologies tradicionals, l’Andrés va impulsar mètodes actius en un ambient d’alegria i tot sovint, en contacte amb la natura.
L’ideari d’aquestes escoles passa per contribuir a la transformació de la societat fomentant la formació integral dels seus alumnes en l’aspecte humà, professional i de valors cristians de l’Església Catòlica. Aixi mateix, es busca que els seus alumnes siguin capaços de treballar per ells mateixos, adquirint una metodologia personal d’estudi, que sentin gust per la cultura, la investigació i que tinguin l’esperit creatiu. Que cultivin la seva pròpia personalitat respectant als seus companys i que siguin conseqüents amb els seus actes, en llibertat i responsabilitat.
Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos:
Probablement es tracta de l’organització educativa més renovadora de la història d’Espanya.
L’educació no es concebia com tan sols la instrucció i l’acumulació de coneixements sinó que la prioritat era educar i formar ciutadans d’una manera integral.
Per això, l’enfocament es posava en el paper del docent, que havia de comprendre la relació educativa com a una relació total, havia de tenir la màxima competència científica i tècnica, ser mediador en els processos d’aprenentatge i formar part d’un col·lectiu de docents on la jerarquia depenia del grau d’idoneïtat professional.
“No ensenyis, entrega’t”
No solien fer servir llibres de text sinó que es potenciava el treball personal de l’alumne, la iniciativa creadora, el descobriment, la reflexió i la curiositat. Les classes es concebien com un taller de treball on l’alumne era el protagonista i en el qual es feia servir la conversa socràtica per a propiciar la reflexió i la indagació. Buscaven el progrés de l’alumne amb un sentit interdisciplinari, per la qual cosa es van suprimir els exàmens sempre que era possible. Como en la resta d’escoles, també es promovia l’aprenentatge en plena natura.
El mètode Waldorf, creat pel Rudolf Steiner també se centra en el nen i en respectar els seus ritmes de desenvolupament i aprenentatge. De la mateixa manera que en les escoles citades anteriorment, es busca desenvolupar al màxim les potencialitats de l’alumne, fomentar la seva autonomia així com la cooperació entre estudiants. Per a aconseguir-ho, utilitzen el joc, l’experimentació, la realització de tallers manuals i especialment, les activitats artístiques.
Podríem (i ens encantaria) anomenar moltes altres escoles amb propostes pedagògiques similars, però la idea és tenir més clar el concepte de Pedagogia Progressista, a la qual cosa esperem haver contribuït amb aquesta publicació.