Tour de la pedagogia. AVUI: L’aprenentatge profund

Un dels grans reptes de l’educació és aportar un coneixement que perduri en el temps. No obstant això, no sempre aprenem de la mateixa forma o amb el mateix objectiu: a vegades aprenem per a repetir i altres per a aconseguir un assoliment. Aquests dos tipus d’aprenentatge no romanen durant molt de temps, però com es pot assolir un coneixement que recordem durant un llarg termini? En l’article d’avui t’expliquem en què consisteix l’aprenentatge profund.

Què és l’aprenentatge profund?

Aprendre no significa només adquirir coneixements per a reproduir-los o per a realitzar un determinat procediment. Quan parlem d’aprenentatge profund ens referim a l’ús del coneixement que s’adquireix per a resoldre problemes. Aprendre d’una forma profunda suposa relacionar el que aprenem amb els coneixements que ja tenim. Per a això és necessari ensenyar als estudiants a relacionar els coneixements que ja posseeixen amb els nous i amb les seves pròpies experiències.
Per tant, l’aprenentatge profund es pot definir com una estratègia per a donar significat a una nova informació amb l’objectiu que el coneixement que s’hagi adquirit es pot utilitzar per a resoldre problemes en el futur.

Quines característiques té l’aprenentatge profund?

D’acord amb la definició que hem vist a l’apartat anterior, podem determinar les següents característiques de l’aprenentatge profund:

• Relaciona informació. Quan els alumnes aprenen a relacionar els coneixements que tenen d’una o diverses disciplines, els recorden amb més facilitat i això contribueix al fet que romanguin més temps a la ment.
• Impulsa la motivació. Amb l’aprenentatge profund no només s’aprèn per assolir un objectiu (aprovar una assignatura, per exemple), sinó també per entendre la vida que ens envolta i motivar la set de coneixement.
• Canvia la figura del docent de transmissor a facilitador. Tradicionalment, el docent ha tingut la figura de transmissor d’informació, però amb l’aprenentatge profund assumeix el rol de facilitador de coneixement i d’impulsor de la motivació de l’alumnat.
• Es connecta amb informació que ja es coneix. Amb l’aprenentatge profund es crea una connexió entre la informació que ja es coneix, la nova i les experiències de cada alumne i alumna, per això el ventall del coneixement s’obre a noves possibilitats.
• Es promouen metodologies que impulsen la col·laboració i el pensament crític. Les metodologies que s’utilitzen en l’aprenentatge profund afavoreixen la col·laboració entre l’alumnat, impulsen l’existència d’un pensament crític i els valors com la igualtat.

  No obstant això, no podem pensar que l’aprenentatge profund és una alternativa a l’aprenentatge superficial, sinó que per assolir un aprenentatge profund és necessari que hi hagi uns coneixements bàsics.

Com es fa servir l’aprenentatge profund a l’aula?

A l’aula es poden fer servir diversos elements que facilitin l’aprenentatge profund. Et proposem diverses idees:

1. Mapes mentals. Els mapes mentals es poden fer servir en multitud de disciplines o per relacionar disciplines entre si. Els coneixements es presenten de manera visual i es relacionen entre si amb imatges, símbols o paraules. Cada alumne o alumna pot fer el seu propi mapa mental per consolidar-ne el coneixement. Es poden elaborar en paper o fer servir les noves tecnologies per fer-los digitalment.

2. Taules KLR. KLR són les sigles de know (allò que ja sé), learned (allò que aprenc) i relate (com es relaciona el que sé i el que aprenc). Amb aquestes taules l’alumne pot veure fàcilment com es relaciona i estén el seu coneixement i com les dades que ja té són la base del que pot aprendre en el futur, el que en fomenta la motivació.

3. Diagrames d’espina de peix. Aquest diagrama és una tècnica que s’utilitza tant a l’aprenentatge profund a l’escola com en l’àmbit empresarial, per exemple, per fer una pluja d’idees i trobar les causes d’un problema mitjançant una representació visual de causa i efecte. El problema s’estableix al cap del peix i les possibles causes a cada espina que surt de la central.

4. Cadenes de causa i efecte. Hi ha multitud d’opcions per fer servir les cadenes de causa i efecte. Per exemple, podeu posar un exemple posant amb un got d’aigua a l’hivern al carrer. Si fa molt de fred, l’aigua es glaçarà. A continuació, es pot demanar als alumnes que creïn cadenes de causa efecte en relació amb el fred. En funció de l’edat dels nens i nenes, el joc es pot complicar.

5. Debats i preguntes. A l’aula hi ha moltes maneres de fomentar l’aprenentatge profund i una consisteix en la generació de debats i la resolució de problemes o qüestions que es plantegen amb preguntes. La idea és que el docent fomenti el debat amb preguntes concretes i directes i que afavoreixi el pensament crític dels estudiants, de manera que puguin qüestionar les coses i fonamentar-ne les idees.

6. Combinar aprenentatges. Tal com hem vist els tipus d’aprenentatge es poden combinar, per exemple, a través de la lectura. Es pot proposar als estudiants diverses lectures de diversos documents i demanar-los que relacionin allò que han llegit. D’aquesta manera podreu combinar l’aprenentatge superficial (recopilació de dades) amb el profund (relació entre diverses informacions).

7. Problema i solució. Una altra bona opció és plantejar una situació (sense definir el problema concret) i deixar que els alumnes dedueixin el problema i, en grups, aportin solucions fonamentades.

La clau és analitzar els resultats de cada tècnica i veure què funciona millor en un moment determinat. També és essencial estudiar cada alumne o alumna per detectar àrees de millora o habilitats que cal potenciar.

En definitiva, aprendre és un viatge que té moltes facetes i l’important és tenir una base per expandir-la i fomentar la curiositat dels estudiants perquè descobreixin i explorin per ells mateixos durant tota la vida.

Aquest article pertany al blog Cuaderno de valores d’EDUCO.