Comparador de quaderns
Tour de la pedagogia. AVUI: Què és l’aprenentatge invisible?
Com has après a utilitzar el mòbil o l’ordinador? Segurament de manera autodidacta i practicant. Es tracta d’un aprenentatge invisible perquè es desenvolupa tàcitament i, en moltes ocasions, allunyat de l’escola. En aquest post volem parlar del que és l’aprenentatge invisible, quines són les seves bases i el problema de la bretxa digital que es pot generar.
L’evolució de la manera d’educar a nens i nenes suposa que s’hagi de replantejar la manera d’entendre l’aprenentatge. Vivim en un món globalitzat i caracteritzat pels avanços tecnològics continus que tenen un impacte directe en la manera d’aprendre. En aquest context: Què és l’aprenentatge invisible i per què és important? Ho veiem a continuació.
Coneixes la teoria de l’aprenentatge invisible?
Per a respondre a aquesta pregunta hem de considerar el llibre de Cristóbal Cobo i John W. Moravec, Aprenentatge Invisible, en el qual se sosté que aprenem a través d’experiències formals, no formals i fortuïtes més que per una instrucció formal. Aquest aprenentatge es produeix tant sobre la base d’experiències individuals com sobre la base d’experiències en grup. Aprenem experimentant i explorant.
L’aprenentatge invisible té l’objectiu que les persones puguin desenvolupar noves capacitats i destreses que s’adaptin al context social i professional. Per exemple, actualment es consideren fonamentals en el mercat de treball moltes competències digitals que no s’aprenen a les escoles, no es tracta de competències complexes sinó d’aspectes senzills, per exemple: guardar informació, descarregar i utilitzar aplicacions com el GPS o l’emmagatzematge d’informació en el núvol, manejar diferents tipus de formats de documents etc.
L’aprenentatge invisible no es denomina així perquè no existeixi, sinó perquè és una manera d’aprendre en la que el coneixement s’adquireix totalment lligat a la nostra experiència, és un coneixement tàcit.
Quines són les bases de l’aprenentatge invisible?
En base al llibre Aprenentatge invisible podem determinar que les bases d’aquest tipus d’aprenentatge són les següents:
- Les competències no evidents resulten invisibles en els entorns formals. Ken Robinson en el seu llibre L’element, parla de diversos casos de persones d’èxit el talent del qual va quedar ocult durant la seva etapa d’educació formal a l’escola i que, posteriorment, va sortir a la llum per una altra via després de deixar l’escola. En general, a l’escola s’utilitzen mètodes de memorització i repetició i l’avaluació del coneixement sol estar basada a penalitzar l’error. No obstant això, actualment es considera que l’error és una de les bases de l’aprenentatge.
- Les TIC es fan invisibles. No podem oblidar que sorgeixen noves tecnologies cada dia i que el que avui sembla nou pot no ser-ho tant en poc temps. Per exemple, els nens i nenes actuals han nascut quan els mòbils intel·ligents ja existien pel que per a ells no són cap novetat. La novetat pot estar no en el mòbil en si, sinó en com s’utilitzi per a ensenyar.
- Les competències adquirides en entorns informals són invisibles. Moltes de les coses que s’aprenen en el dia a dia, s’aprenen fora de l’escola, com dèiem abans, sobre la base del boca a boca, al prova error o a l’aprenentatge en grup. En aquest sentit, pot resultar interessant connectar l’entorn escolar amb altres entorns en els quals també s’aprèn. Per exemple, en el món anglosaxó destaca l’agència britànica E-*Skills UK que encoratja que els estudiants, des de primerenca edat, puguin tenir experiències professionals que afavoreixin l’aplicació de coneixements digitals en el treball.
- Les competències digitals resulten invisibles. L’habitual és que ningú ens ensenyi a utilitzar les xarxes socials o el correu electrònic, no obstant això, aprenem utilitzant-los, cometent errors i experimentant. El problema resideix en què aquestes habilitats no s’ensenyen en els sistemes formals d’aprenentatge, no s’ensenya a l’escola a saber com s’interactua en una xarxa social o com s’escriu en diferents formats digitals, per tant, les competències digitals són invisibles a l’escola.
- Unes certes pràctiques empleades de l’escola/universitat podrien invisibilitzar-se. Com dèiem anteriorment, els sistemes educatius solen basar l’aprenentatge en la memorització i l’avaluació del memoritzat a través d’exàmens en els quals es penalitza l’error. Exercitar la memòria és important, però hem de considerar que gran part de la informació que es maneja està disponible i accessible de diverses maneres en internet. Aquestes pràctiques podrien substituir-se per unes altres que visibilitzin la creativitat i les competències digitals.
El problema de l’aprenentatge invisible: la bretxa digital
L’aprenentatge invisible té un obstacle important que és la bretxa digital, que es produeix no sols perquè molts nens i nenes no tenen accés a la tecnologia, sinó perquè pot ser que tinguin aquest accés i no sigui de qualitat. La bretxa digital no sols es manifesta en l’àmbit educatiu, sinó també en el social o d’oci.
Per a entendre la transcendència de la bretxa digital en l’educació n’hi ha prou amb observar algunes dades:
- Segons l’Informe Mesurament de la Societat de la Informació elaborat per la Unió Internacional de les Telecomunicacions (*UIT), als països desenvolupats el 81,3% de les llars disposen d’accés a internet, mentre que als països en desenvolupament el percentatge baixa a 34,1%.
- Segons un estudi del Comissionat d’Infància, un de cada cinc nens del primer quartil de renda viu en una llar sense ordinador (20%), en comparació amb el 0,9% del quart quartil de renda: la falta d’accés a un ordinador és gairebé 20 vegades major en les llars més pobres.
- A conseqüència de l’anterior, un de cada cinc nens i nenes de llars menys avantatjades, no té un ordinador per a poder fer els deures.
Per tant, és important donar el seu lloc a l’aprenentatge invisible i visibilitzar-lo i integrar-lo en el procés educatiu, però també és fonamental evitar que, a causa de la falta d’accés a les noves tecnologies, hi hagi nens i nenes que es quedin fora de l’aprenentatge i no puguin formar-se en igualtat de condicions.