Docents excel·lents: Berta Monteagudo

Et presentem a la Senyo Berta, una mestra de primària que va descobrir la seva vocació en ser mama de 3 petits. A aquesta fan de Harry Potter, encara li sobra temps per alimentar el seu Blog amb una pila de recursos educatius, escriure un conte (Terry el planeta d’Editorial Cuatro Hojas), fer vídeos per al seu canal de Youtube i a més, gestionar el seu exitós perfil d’Instagram @ennuestraclasedeprimaria. Avui a més, ha fet un foradet per contestar les nostres preguntes. Som-hi!

Quan vas decidir dedicar-te a la docència i per què?
Vaig decidir dedicar-me a la docència després de ser mare de tres fills, ja que mai havia volgut ser mestra abans, i després de ser mare, amb el temps, vaig descobrir que m’agradava l’ensenyament, gaudia creant coses per tal que els meus petits aprenguessin, i una amiga em va dir que podria ser una bona mestra.

A quin nivell educatiu estàs? Infantil, Primària, Secundària… i quines matèries imparteixes.
Soc tutora d’Educació Primària, i encara porto molts cursos en els nivells més alts de primària, aquest any estic amb els més petits, a 1r. Faig classes de Llengua, Matemàtiques, Lectura comprensiva, Ciències Naturals, Ciències Socials i Valors, i també faig matemàtiques als alumnes de 2n.

Què recordes dels teus primers temps com a docent?
Doncs dels meus primers temps com a docent, guardo molts bons records, quan vaig aprovar les oposicions em van donar el meu primer any de pràctiques a una escola de Vera, a Almería, i  encara que jo no tenia cap experiència, va ser un gran curs, em vaig sentir molt protegida pels companys i companyes del CEIP Cuatro Caños, em van ajudar i guiar en tot allò que per mi era nou. Vaig tenir un gran company, el mestre Pedro que em va fer descobrir el món dels projectes i em va contagiar del seu entusiasme i il·lusió per fer les coses de manera diferent.

Has tingut algun moment “terra traga’m” a l’escola?
Jo crec que tots hem viscut alguna vegada una situació així, però ara mateix no em ve cap al cap.

Quina tècnica infal·lible fas servir a l’aula per mantenir l’ordre i captar l’atenció dels teus alumnes?
Doncs durant anys he fet servir el pot de les cançons matineres,  una rutina que els encantava i que acabaven estant atents per tal que la poguéssim fer, ja que sabien que si hi havia gaire enrenou, no es podia escoltar la cançó. Els jocs també són un element molt motivador i que ajuda a captar l’atenció i interès de l’alumnat. En canvi aquest any estic a 1r de primària i encara estic en el procés de trobar aquesta tècnica infal·lible,  avui dia, amb la meva classe actual, encara no l’he trobat.

Tema tauletes i mòbils… Quines diferències trobes entre els nens d’abans i els d’avui?
La veritat és que no fa tants anys que estic a la docència com per comparar, però crec que les tauletes o els dispositius no s’han de demonitzar, tot en la seva justa mesura i si tenen una finalitat està bé. El problema que veig és que molts cops es fan servir perquè el nen o la nena estiguin entretinguts, però ens oblidem que és necessari que de vegades s’avorreixin perquè quan jo era petita i m’avorria, m’inventava jocs, activitats, històries… I ara el fet de tenir-ho tot de manera tan instantània, tan ràpid, molts nens no saben desenvolupar aquesta creativitat que sorgeix en els moments d’avorriment.

Què és el més bonic que t’ha dit un alumne? I el més divertit?
Les dues coses més boniques que m’ha dit una alumna ha estat:  “Senyo, l’institut em fa por, però sé que amb tot el que m’has ensenyat i a més, de manera divertida, podré superar-ho”.  I “La vida m’ha ensenyat a estimar tot el que em rodeja, la meva família, els meus amics; però la persona que em va ensenyar a estimar l’escola vas ser tu”. No hi ha millor recompensa per a una docent, jo em segueixo emocionant quan me’n recordo.

Què et passa pel cap quan et diuen que tens moltes vacances?
Jo sempre dic que la facultat de magisteri és oberta per a tots.

Parlan’s de com veus el panorama del sector educatiu. Quins són els principals reptes als quals heu de fer front els docents?
Doncs el panorama educatiu no és molt falaguer, mentre les administracions educatives no inverteixin i es preocupin per l’educació com deurien, els docents seguirem lluitant sols. Els docents ens enfrontem a molts desafiaments com la poca inversió que es fa als centres educatius,  la manca de recursos a les aules, la ràtio tan alta a les aules, la poca inversió en l’atenció a la diversitat; són massa desafiaments, però sé que tots els docents seguirem lluitant pels nostres alumnes.

Amb relació a això últim… demana un desig! Qui sap…
A mi m’agradaria més inversió en educació, perquè volen que fem classe a “l’última” però tenim aules i recursos de fa més de 50 anys.

Per acabar, quina pregunta t’hauria agradat que t’haguéssim fet i no hem formulat?
Les preguntes han estat molt bé, no em quedo amb ganes de dir res.

Gràcies per compartir les teves experiències i reflexions amb nosaltres. Berta, amb tu avui, hem après molt!