Comparador de quaderns
Reflexionem sobre educació i tecnologia amb Toni Garcia Arias, finalista al Global Teacher Prize 2023.
L’entrevista amb Toni García Arias, finalista al Global Teacher Prize 2023, revela preocupacions fonamentals en l’àmbit educatiu contemporani. Arias posa de manifest la crisi de valors en la societat actual, subratllant la inquietud per l’ètica dels estudiants en emprar la Intel·ligència Artificial en la feina de casa escolars. Més enllà d’aquesta preocupació, destaca la necessitat d’un equilibri entre l’ús de la tecnologia i mètodes tradicionals, com el retorn al llapis i paper a les aules. A més, aborda la disminució en la comprensió lectora, destacant la importància de transformar la lectura en una activitat *disfrutable i no sols avaluativa. Així mateix, reflexiona sobre la proposta d’observadors a les aules, ressaltant la importància que aquests observadors estiguin igualment capacitats que els docents.
En essència, les reflexions de Toni García Arias proporcionen una visió profunda sobre la necessitat de valors ètics, l’adaptació tecnològica i la integració de mètodes tradicionals en el panorama educatiu actual.
Alguna vegada has esmentat que quan un alumne usa la Intel·ligència Artificial per a fer un treball, el que et preocupa és l’engany per part d’aquest. Creus que, en aquest sentit, en l’actualitat hi ha una crisi de valors? I si és així a què creus que es deu?
Crec que vivim una clara crisi de valors. I no és una afirmació gratuïta que m’hagi sorgit del no-res. Les dades són aquí per a contrastar-los: l’augment de les violacions entre menors, la violència cap a professors i pares, l’augment del masclisme i de l’homofòbia entre adolescents, les agressions per a aconseguir likes… Qui el negui, senzillament és perquè no vol veure’l. I això és greu, perquè el primer pas per a solucionar un problema és no negar-lo. En l’àmbit educatiu, quan un alumne utilitza la IA per a fer un treball, la qual cosa més em preocupa és l’ètica d’aquest menor, capaç d’usar una mentida per a aconseguir un objectiu. No obstant això, és una cosa que no m’estranya. En la nostra cultura actual, qualsevol pot mentir sobre l’altre o sobre si mateix que no passa absolutament res. Si algú com un ministre pot mentir sobre un tema determinat sense que existeixin conseqüències professionals ni jurídiques ni morals, per què no mentiré jo usant la IA per a fer un simple treball de classe. Hem de tenir en compte que els nostres joves no són com són ni actuen com actuen perquè sí, sinó que són el reflex de l’educació que els transmetem els adults com a pares, professors i societat. Si, al final, hem eliminat de l’escola i de l’educació dels nostres menors l’ètica, la filosofia, l’art, l’esforç, el sacrifici, la disciplina o l’èxit a llarg termini, convertint l’educació en una cosa purament instrumental per a l’àmbit laboral, què esperàvem que succeís?
Últimament es parla molt sobre que cada vegada més escoles desitgen renunciar a l’ordinador per a tornar al llapis i el paper a les aules A què creus que es deu aquesta tendència? Quina és la teva opinió sobre aquest tema?
Segons diversos estudis, sembla que aquells països que havien apostat per una utilització gairebé en exclusivitat de les noves tecnologies estan obtenint pitjors resultats que abans de la seva implantació. Això els ha portat a reflexionar sobre el seu ús. Jo soc un amant de les noves tecnologies. Les noves tecnologies poden revolucionar l’ensenyament i l’aprenentatge. Poder veure com funciona el cos humà a través d’unes ulleres de Realitat Virtual o visitar les Piràmides d’Egipte amb aquesta tecnologia, és absolutament meravellós. No obstant això, l’important de la implementació de les noves tecnologies a l’aula és la seva finalitat d’ús i el temps d’ús. Si només usem la tecnologia a l’aula com a agents passius i no creatius, la tecnologia és un mer objecte de consum. A més, la tecnologia ha d’usar-se un temps determinat i amb una finalitat determinada És absurd estudiar els tipus d’arbres en una tauleta tenint un hort escolar amb vint espècies d’arbres. De la mateixa manera, escriure a mà i llegir en paper fomenta una sèrie d’habilitats que no les fomenta les noves tecnologies de la mateixa manera. Així que, com sempre dic, a l’aula hem d’oferir diferents metodologies i diferents recursos. Tots tenen cabuda.
Què penses sobre que els alumnes tinguin ara una menor comprensió lectora i com, segons la teva experiència, podria revertir-se aquesta situació?
La disminució en la comprensió lectora és un problema preocupant que no obeeix a una sola causa ni té una única solució. A llegir s’aprèn llegint. I els nostres alumnes, especialment a partir de que entren en Secundària, cada vegada llegeixen menys. Des del punt de vista didàctic, jo sempre poso el mateix exemple. Si en sortir del cinema m’aborda una persona i em fa emplenar un qüestionari on haig d’emplenar qui és el personatge principal, qui és el secundari, el nom del director, un resum de la trama, etc., l’endemà no torno al cinema. I no torno al cinema perquè el cinema té un component d’oci fonamental. Amb la lectura succeeix el mateix. Quan a un li agrada llegir, gaudeix amb això. Tanmateix, a l’escola hem convertit la lectura en una activitat d’aula més a la qual li hem eliminat el gaudi. Si volem que els nens continuïn llegint quan són adults, hem de procurar que gaudeixin llegint, no que se sentin avaluats llegint. Per a revertir aquesta situació, és crucial fomentar la lectura regular des d’edats primerenques, promoure la diversitat de gèneres literaris i proporcionar suport individualitzat als estudiants amb dificultats. A més, hem de fomentar la creació literària perquè els menors assumeixin la literatura com a part de la seva vida personal i no sols escolar.
Sobre la proposta d’alguns experts que hi hagi observadors a les aules per a millorar les classes tal com ja es fa en altres països, tu com la veus?
La proposta de tenir observadors a les aules pot ser beneficiosa si s’implementa de manera adequada, cosa que al nostre país el veig bastant complicat. La professió docent és una professió excessivament individualista, de portes tancades, així que introduir observadors externs ha de fer-se amb objectius molt clars per a no ferir susceptibilitats. La presència d’observadors pot proporcionar una retroalimentació valuosa per als mestres i poder oferir així oportunitats de desenvolupament professional. No obstant això, perquè un observador pugui aportar informació adequada ha de tenir almenys la mateixa formació professional i experiència que l’observat. I aquí és on crec que al nostre país podem fallar, especialment en l’àmbit de l’Educació Primària, on sembla que tothom pot opinar sense tenir la mínima formació o tenint una formació absolutament teòrica i amb poca realitat d’aula.
Per a acabar, si fos a les teves mans canviar les coses a nivell educatiu quines serien les 3 primeres coses que canviaries? T’imagines que fos possible?
Si tingués l’oportunitat de canviar tres coses a nivell educatiu, en primer lloc, enfocaria els esforços a personalitzar l’ensenyament per a satisfer les necessitats individuals de cada alumne. L’escola ha d’oferir una possibilitat d’èxit a tots els alumnes, tenint en compte les seves habilitats i capacitats. Si prevalem un sol tipus de capacitat o habilitat, estem condemnant al fracàs a milers d’alumnes. D’altra banda, en segon lloc, promouria la formació contínua i el desenvolupament professional dels docents, proporcionant recursos i suport adequats. Últimament, la formació docent sembla haver-se convertit en un espectacle de focs d’artifici i molt poca ciència. Això ha de canviar. Finalment, revisaria de dalt a baix el currículum, ja que, d’una banda, requereix l’eliminació de continguts que ja no són tan primaris i, per un altre, la introducció de continguts més actualitzats que encara no han estat incorporats.